Edició de «Llongitut»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 24: | Llínea 24: | ||
== Noció matemàtica == | == Noció matemàtica == | ||
− | La noció de llongitut es va definir en primer lloc per a segments rectes. La noció | + | La noció de llongitut es va definir en primer lloc per a segments rectes. La noció *elmental de [[distància euclídea]] va servir per a definir la llongitut d'un segment recte, com la distància entre els seus extrems. El següent pas va ser definir la llongitut d'una curva (círcul, elipse, etc), per a estes nocions existia un procediment físic que consistia en enrollar un cordell inextensible al voltant d'una figura corba, marcar cert punt sobre el ordel i estirar-ho de nou per a medir la distància recta a lo llarc del cordell. |
=== Bidimensional === | === Bidimensional === | ||
Llínea 48: | Llínea 48: | ||
<br /> | <br /> | ||
són les relacions entre les dos parametrisacions. | són les relacions entre les dos parametrisacions. | ||
− | |||
== Noció física == | == Noció física == | ||
En mecànica clàssica la noció de llongitut es va considerar una noció absoluta independent de l'observador. Ademés si be les [[geometria no euclídeo]] eren conegudes des de principi del sigle XIX, ningú va assumir sériament que la geometria de l'espai físic poguera ser una atra que la de l'espai euclídeo fins a a lo manco finals del sigle XIX. Alguns treballs dels matemàtics [[Bernhard Riemann|Riemann]], [[Henri Poincaré|Poincaré]] o el físic [[Hendrik Antoon Lorentz|Lorentz]] varen escomençar a posar en dubte la noció clàssica de la llongitut com a magnitut invariant independent de l'observador. | En mecànica clàssica la noció de llongitut es va considerar una noció absoluta independent de l'observador. Ademés si be les [[geometria no euclídeo]] eren conegudes des de principi del sigle XIX, ningú va assumir sériament que la geometria de l'espai físic poguera ser una atra que la de l'espai euclídeo fins a a lo manco finals del sigle XIX. Alguns treballs dels matemàtics [[Bernhard Riemann|Riemann]], [[Henri Poincaré|Poincaré]] o el físic [[Hendrik Antoon Lorentz|Lorentz]] varen escomençar a posar en dubte la noció clàssica de la llongitut com a magnitut invariant independent de l'observador. |