Edició de «Lleonart de Porto Maurizio»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà. | Havia naixcut en [[Ligúria]] en l'any [[1676]], i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Més tart va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà. | ||
| − | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[ | + | Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es varen convertir per a ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, en [[Corcega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, varen disparar a l'aire els seus fusells i es varen abraçar en senyal de pau. |
En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial. | En [[Florencia]], els seus sermons constituïen una crida a tots els ciutadans, inclús a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que Fra Lleonart va predicar el [[27 de decembre]] de [[1750]] en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'[[amfiteatre Flavio]]. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el [[Papa]] presidix personalment el rito penitencial. | ||