Diferència entre les revisions de "Llengües uràliques"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Lenguas urálicas.png|thumb|right|400px|<center>Llengües uràliques</center>]] |
Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna vora dels [[Monts Urals|Urals]]. | Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna vora dels [[Monts Urals|Urals]]. | ||
Última revisió del 22:51 26 jun 2021
Les llengües uràliques formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna vora dels Urals.
Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són Estònia, Finlàndia, Hongria, Rússia, Noruegai Suècia. Les llengües uràliques més rellevants, en quant a número de parlants i identitat nacional, són l'estoni, l'finés i l'húngar.
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |