Edició de «Llengües uràliques»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna vora dels [[Monts Urals|Urals]]. | Les '''llengües uràliques''' formen una família llingüística d'unes 30 llengües parlades per, aproximàdament, 20 millons de persones. El nom de la família fa referència a la seua suposta cuna vora dels [[Monts Urals|Urals]]. | ||
− | Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[Hongria]], [[ | + | Els països en els que n'hi ha un número significatiu de parlants de llengües uràliques són [[Estònia]], [[Finlàndia]], [[Hongria]], [[Rúsia]], [[Noruega]]i [[Suècia]]. Les llengües uràliques més rellevants, en quant a número de parlants i identitat nacional, són el [[Idioma estoni|estoni]], el [[Idioma finés|finés]] i el [[Idioma húngar|húngar]]. |
{{Llengües uràliques}} | {{Llengües uràliques}} |