Edició de «Llengües quèchua»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{llengua| | {{llengua| | ||
| − | |nom= Llengües | + | |nom= Llengües quechua |
|nomnatiu= | |nomnatiu= | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
|parlantsnonatius= | |parlantsnonatius= | ||
|rank= | |rank= | ||
| − | |família=Es dividix en [[ | + | |família=Es dividix en [[Quechua I]] i [[Quechua II]] |
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial) | |nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial) | ||
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]] | |mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]] | ||
}} | }} | ||
| − | El ''' | + | El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]]. |
Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques. | Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques. | ||