Edició de «Llengües celtes»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, el idioma celtíber i el idioma lepòntic. | L'aparició de les llengües celtes està marcada pel debat sobre les teories al respecte, que tendixen a ser contradictòries entre si. Una d'elles afirma que les llengües cèltiques insulars són una unitat front a les llengües cèltiques continentals. Atra de les teories propugna la existència d'una relació galo-britònica d'un orige més arcaic, front al goidèlic, el idioma celtíber i el idioma lepòntic. | ||
− | Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de | + | Més tart els celtes apareixerien en els registres [[Antiga Roma|romans]] com els galli, nom que permaneixqué en la denominació de detirminats pobles com els galos, els gàlates, o regions com la Gàlia, Gallaecia o Galizia. En tot i això, encara que els romans denominaren a estes. L'unitat llingüística d'estos pobles es posta de manifest per Tàcit al percibir la similitut entres les llengúes brytòniques i les gales i San Jerònim deixà constància en els seus escrits de que la llengua dels gàlates resultava paregut al dialecte galo de Trèveris. |
Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca d'[[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]]. | Els pobles celtes, a lo llarc de l'història s'expandiren entre els sigles VIII i V a. C. des del seu núcleu original centre-europeu cara a les atres regions, ocupant el nort i centre de [[França]] (la Gàlia), la vall del Po en el nort d'[[Itàlia]], la mitat nort-occidental de la [[Península Ibèrica]], aixina com la major part de les illes britàniques. També se varen estendre pels Balcans, alcançant inclús una comarca d'[[Àsia]] Menor, que serà coneguda com Galatia. En totes estes migracions la seua llengua els acomanyà allà a on anaren; en el sigle I a. C. s'estenien per gran part d'Europa, des de l'actual Turquia (Galacia) fins a [[Portugal]]. | ||
Llínea 33: | Llínea 33: | ||
Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]]. | Encara que en major o en menor mesura pero en la majoria dels casos molt reduit generàlment les llengües posteriorment parlades en regions de llengua celta mantenen un substracte cèltic en el seu vocabulari, com pot ser el [[espanyol]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[anglés]] o el [[alemà]]. | ||
+ | |||
== Vore també == | == Vore també == |