Diferència entre les revisions de "Llei d'us i ensenyament del Valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Llei d'Us a Llei d'us i ensenyament del Valencià)
Llínea 41: Llínea 41:
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
  
[https://www.boe.es/buscar/pdf/1984/BOE-A-1984-1851-consolidado.pdf Llei d'us i ensenyança del Valencià]
+
[https://www.boe.es/eli/es-vc/l/1983/11/23/4/con Llei d'us i ensenyança del Valencià]
  
 
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política]]

Revisió de 18:50 18 abr 2019

La Llei d'us i ensenyament (sic) del Valencià (LUEV) (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de Joan Lerma, sent el seu Conseller d'Educació, Ciprià Císcar, fon publicada en el DOCV nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i en el BOE nº 20, de 24 de giner de 1984, la que contínua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.

S'aprovà en l'any 1983 en els vots favorables del PSOE-PSPV i del PCE-PCPV i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: Aliança Popular, PDP, Unió Lliberal i Unió Valenciana. Els 55 diputats presents d'un total de 57 del PSPV i del PCPV l'aprovaren en l'abstenció dels 30 parlamentaris del grup popular. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la Diputació d'Alacant, per lo tant, nomenada també com a La Llei d'Alacant. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any 1983, coincidint en el natalici del pancatalaniste Joan Fuster.

El 28 de setembre, el grup popular presentà un escrit firmat per tots els parlamentaris que formaven el grup demanant la traducció de la LUEV a la llengua valenciana, el valencià baix les Normes d'El Puig de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana i també al castellà sent rebujat per la Taula de les Corts. El 10 de novembre, Císcar contestà al grup popular que la Generalitat Valenciana utilisava les "Normes del 32 o de Castelló".

L'objectiu de la Llei d'Us era conseguir l'igualtat llingüística del valencià respecte al castellà (Puntualisem que el valencià oficial del govern socialiste se basava en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans baix el paraigües o engany de les Normes del 32 o de Castelló ya que la llengua valenciana baix les Normes d'El Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que fon oficial durant el govern preautonòmic va ser derogat pels mateixos socialistes).

Opinions i notícies

Algunes opinions del pancatalanisme i del valencianisme al complir-se dos décades de la LUEV:

L'ús social de la llengua en els últims decennis s'ha aturat, mentre la parla quotidiana es farcia de castellanismes inadmissibles.

(Ramón Lapiedra. President de Valencians pel Canvi. Levante, 9 d'octubre de 2003)

En estos 20 anys hem vist, si atenem a les enquestes i investigacions sociologiques, que ha aumentat el bilingüisme passiu.

(Antoni Fontelles. Periodiste. Levante, 9 d'octubre de 2003)

Pareix que la llei, en el trancurs del temps, no ha agradat ni a uns ni ad atres. El valencianisme considerava que se dividia el territori valencià entre zones valenciaparlants i zones castellaparlants, sense donar-li excessiva importància ad estes últimes per a l'ensenyança i aprenentage del valencià. La llei considera com a única llengua pròpia del poble valencià quan en l'Estatut d'Autonomia resenya les dos llengües com a cooficials: valencià i castellà.

Citem una notícia apareguda en prensa:

En la actualidad, la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano reconoce a 143 localidades de la Comunitat como municipios de predominio lingüístico castellano (30 en la provincia de Alicante, 51 en la de Castellón y 62 en la de Valencia) y establece que «los padres o tutores residentes en dichas zonas puedan obtener la exención de la enseñanza del valenciano para sus hijos o tutelados, cuando así lo soliciten al formalizar su inscripción».
  • Educación planea suprimir la exención del valenciano en zonas castellanohablantes (Las Provincias, 22.6.2016)

El pancatalanisme diu que despuix de més de tres décades de vigència de la Llei d'Us no s'han complit els objectius.

La LUEV és obsoleta, no ha donat els resultats esperats i no garanteix els mateixos drets lingüístics a tota la ciutadania.

(Revista Allioli, nº 263-Epoca IV-Juny 2016. STEPV)

La "normalització" en l'administració pública

A partir de l'aplicació de la Llei d'Ús (LUEV), durant els anys següents, el personal de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana va tindre que realisar uns cursos de formació (obligatoris per a tot el personal) considerats com de "reciclage" del valencià.

Les administracions públiques, a partir de l'aplicació de la LUEV i durant els anys, han utilisat la terminologia "llengua o filologia catalana" per a les proves d'accés a l'Administració que s'han anat convocant, també s'han valorat més els nivells del "valencià" que els propis coneiximents de la plaça en qüestió, donem alguns eixemples:

Ajuntament d'Onda. Bases específicas de la convocatoria para cubrir de forma interina un puesto vacante de técnico educación-normalización lingüística... Título de Licenciado en Filologia Catalana o similar 2 puntos.

(Bolletí Oficial de la província de Castelló, nº 71, 14 de juny de 2001)

Bolsa de mejora de empleo para el ingreso como funcionario de carrera o contratado laboral indefinido al servicio de la Diputación Provincial en plazas de administrativo. 2.-Valenciano. Hasta un máximo de 2,5 puntos. Acreditado mediante certificado oficial expedido por la "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià". Conocimientos grado superior 2,5 puntos. 4.-Titulaciones académicas. Hasta un máximo de 2 puntos. Doctorado: 1,5 puntos.

(Bolletí Oficial de la província de Castelló, nº 52, 29 d'abril de 2004)

Enllaços externs

Llei d'us i ensenyança del Valencià