Edició de «Llíria»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. | L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. | ||
| − | Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, | + | Acabada la [[Guerra de Successió]], el rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]], per a premiar els servicis del [[Duc de Berwick]], vencedor en [[Almansa]], va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de [[Jacob II]], rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, cridat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de [[Duc de Llíria]], passa a mans de la [[Casa d'Alba]], estant en possessió en l'actualitat per '''[[Cayetana Fizjames Stuart]] ''', qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria. |
Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana. | Durant el [[sigle XVIII]] la política fisiocràtica dels [[Borbó]] va donar lloc a un alvanç espectacular de la [[agricultura]] lliriana. | ||
| Llínea 64: | Llínea 64: | ||
Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat. | Fon en l'any [[1887]] quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 119: | Llínea 89: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]] | + | El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'[[agricultura]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Cultura == | == Cultura == | ||
| Llínea 143: | Llínea 109: | ||
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. | En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. | ||
També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers. | També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers. | ||
| + | |||
| + | == Política == | ||
| + | {{Alcaldes_Espanya | ||
| + | | Alcalde_1 = Jose M. Jordà | ||
| + | | Partit_1 = PCE | ||
| + | | Alcalde_2 = Vicente Soldevilla | ||
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = Vicente Castellà Benci | ||
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_4 = Ricard Torres Balaguer | ||
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Miguel Pérez Gil | ||
| + | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Fina Pérez Lapiedra | ||
| + | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Manuel Izquierdo Igual | ||
| + | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_8 = Manuel Izquierdo Igual | ||
| + | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Manuel Izquierdo Igual | ||
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Manuel Civera Salvador | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Manuel Civera Salvador (2019-2021) | ||
| + | Joan Manuel Miguel León (2021-2023) | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | [[Compromís]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Joan Manuel Miguel León | ||
| + | | Partit_12 = [[Compromís]] | ||
| + | }} | ||
== Personalitats destacades == | == Personalitats destacades == | ||
| Llínea 165: | Llínea 161: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | |||
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||