Edició de «Liti»

[[File:Lithium paraffin.jpg|thumb|250px|right|<center>Liti</center>]]

El '''liti''' (del [[grec]] ^l()íoy) és un element químic, metal alcalí, escàs, poc dens, de color [[blanc]] d'[[argent]] que es'oxida ràpidament en aire o [[aigua]]. La seua densitat és la mitat de la de l'aigua, sent el metal i element sòlit més llauger, bla i blanc.
Les seues sals són utilisades en medicina

De la mateixa manera que els demés metals alcalins és univalent i molt reactiu, encara que menys que el [[sodi]], per lo que no es troba lliure en la naturalea. Acostat a una flama la torna carmesí pero, si la combustió és violenta, la flama adquirix un color blanc lluent.

És amprat especialment en aleacions conductores de la calor i en bateries elèctriques. Respecte a les seues sals, solen amprar-se en medicina en el tractament del trastorn bipolar.

== Propietats ==
[[File:Atom lithium.gif|thumb|250px|Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons]]

El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), però té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi.

El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'[[oxigen]] per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el [[nitrogen]] a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'[[hidrogen]] a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa amb el [[carbono]] per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la [[Vitamina|vitamina A]]. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs.

Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics).

== Us ==
Per la seua elevada calor específica, el liti s'ampra en aplicacions de transferència de calor, i pel seu elevat potencial electroquímic constituïx un ànodo adequat per a les bateries elèctriques. També se li donen els següents usos:

* El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat per lo que són excelents secants. El segon s'ampra en bombes de calor de contracció, entre atres composts com el nitrat de liti.

* Les sals de liti, particularment el carbonat de liti i el citrat de liti, s'ampren en medicina en el tractament de la mania, la depressió i la bipolaritat, aixina com en atres psicopatologías. És un estabilisador de l'estat d'ànim. Els seus mecanismes d'acció són varis: 1. Bloqueja la lliberació de dopamina -bloqueja la hipersensibilitat dels receptors dopaminèrgics-; 2. Bloqueja resultats en la neurona posináptica -bloqueja la reutilisació de grups fosfat del trifosfat inositol que activa la lliberació de calci-; 3. Reemplaça el sodi en el canal sinàptic per ser més chicotet i el potencial d'acció es fa més llent, fent que el pacient es calme. El liti no és substrat per a la bomba sodi potassi ATPasa que impedix el pas dels ions de sodi, reemplaçant la concentració del sodi, lo que en altes concentracions pot resultar tòxic.

* El estearat de liti és un lubrificant de propòsit general en aplicacions a alta temperatura.

* El liti és un agent altament amprat en la síntesis de composts orgànics, usat per a la coordinació de lligandos a través de l'intermig litiat.

* L'hidròxit de liti s'usa en les naus espacials i submarins per a depurar l'aire extraent el diòxit de carbono.

* És component comú de les aleacions d'[[alumini]], [[cadmi]], [[coure]] i [[manganés]] empleades en la construcció aeronàutica, i s'ha amprat en èxit en la fabricació de ceràmiques i lents, com la del telescopi de 5,08 m de diàmetro (200 polzades) de Mont Colomer.

*També té aplicacions nuclears.

* També se li utilisa com a depurador en submarins i bases navals.

== Referències ==
* Greenwood. Chemistry of the Elements (en anglès). Elsevier Science & Technology Books, 1996-04-01. ISBN 9780080379418
* [https://www.rsc.org/periodic-table/element/3/lithium «Lithium - Element information, properties and uses | Periodic Table». www.rsc.org]
* [https://www.metalary.com/lithium-price/ «Lithium Price - Metalary» (en anglès). Metalary]

== Bibliografia ==
* Chemistry of the elements. ISBN 978-0-7506-3365-9
* Claramunt Vallespí, Rosa Mª. "Principales compuestos químicos". Epub, Junio 2015. ISBN 9788436269161
* Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (en [[anglés]]). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198503415
* Krebs, Robert E. The History and Use of Our Earth's Chemical Elements: A Reference Guide.. Westport: Greenwood Press. ISBN 0-313-33438-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lithium}}

[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Metals]]
[[Categoria:Salut]]