Edició de «Leopoldo Lugones»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | '''Leopoldo Lugones''' naixque en la Vila de María del Rio Seco,en la provincia argentina de [[Córdoba]],un dissabte 13 de juny de 1874. Els Lugones se preciaven ya de ser una familia cordovesa d'antic casta, la seua ascendencia crioll se remontava al [[Perú]] del [[sigle XVI]], i els seus yayos coneixqueren l'[[Argentina]] dels primers anys de l'independencia. | |
− | '''Leopoldo Lugones''' | ||
− | Des de chiquet | + | Des de chiquet Lugones convixque en els noms dels procers i fundadors de la Patria, families lligades per parentesc o amistat en la seua. Esta diferencia en els fills dels emigrants estrangers, que l'adoptà com un esqueixe d'hidalguía aristocratica, fon potser determinant en el nacionalisme extremat que professà politicament. |
− | + | Deprengue les primeres lletres de la ma de la seua mare Na Custodia Arguello i d'ella rebe una educacio catolica estricta. | |
− | + | Mes tart concorreria a la menuda escola d'[[Ojo d'Agua]] dirigida per Miguel Novillo a on rebe la seua ensenyança: ortografia, lletra redona i matematiques rudimentaries. | |
− | + | Curs el bachillerat en el Colege Nacional de la ciutat de Córdoba, a on destacà tant per la seua aplicacio com per la seua rebelia. I es en eixa ciutat provinciana a on s'iniciarà als dihuit anys en el periodisme i en la lliteratura. | |
− | Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en | + | Les primeres activitats lliteraries de Lugones se desenrollaran en el marc d'un periodic lliberal, Pensament Lliure, anatemisat per ateu, anticlerical i anarquiste. Es llavors quan funda en Córdoba el primer centre socialiste, i en 1898 decidix instalar-se en [[Buenos Aires]]. |
[[Rubén Dario]] ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable". | [[Rubén Dario]] ho trobà en eixos anys en la capital argentina i ho descrigue com un chicon templat de vintidos anys, de chamberc i binocul i ho defini com "fanatic i convençut incontestable". | ||
− | + | La seua treballe esporadic en distints diaris de [[Buenos Aires]] se vorà reforçat per un ofici en correus que no li durarà massa temps. | |
− | Una | + | Una ocupacio singular: fa la cronica de succesos en el diari La Montanya. Mes tart ingres en el ministeri d'Instruccio Publica i en pocs anys accedix a l'ofici d'inspector d'ensenyança mija. |
− | La seua activitat | + | La seua activitat politica no cessa, pese a la seua rapit abando del socialisme, i en 1903 apoyo la candidatura de la conservador Villa per a la Presidencia de la Republica. Per a llavors ya era conegut en bons Aires com poeta, orador i polemiste. |
− | Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de | + | Revistes importants com La Biblioteca que dirigia [[Paul Groussac]], publiquen capituls de la Guerra Gaucha i Les Montanyes d'Or des de 1897, any en que naix el seu unic fill. |
− | Entre | + | Entre 1896 i 1903 desenroll la seua actuacio socialista, en companyia de quins serien tambe escritors importants dins de la lliteratura argentina, com l'historiador [[Roberto Payró]], Albert Gerchunoff autor d'Els Gauchos Jueus, Manuel Ugarte i Jose Ingenieros. |
− | + | Es llavors un militant exaltat que se rebela contra l'orde social impost per l'oligarquia governant. | |
− | En l'Ateneu de Buenos Aires llig una conferencia- | + | En l'Ateneu de Buenos Aires llig una conferencia-manifesta titulada Professio de fa que es saludada com subversiva i incendiari i el periodic La Vanguardia la descriu aixina: "Cant a la ciencia, i a l'igualtat, fulmina el deu Millo, despreci al clero, espera de l'agitacio del poble, excita a la lluita per l'idea, pinta els seus dolors i sermona el seu triumfo". |
− | Pero | + | Pero es eixe mateix periodic socialiste el que publicarà l'expulsio de Lugones del Partit Socialiste per inconseqüencia, mida que suscitarà la protesta de l'escritor en nom dels servicis prestats a la causa. |
− | Tres anys | + | Tres anys despres, en 1906, Lugones fa el seu primer viage a Europa despres de l'exit de la seua primera reunio de poemes importants Els crepusculs del jardi. |
− | Viage que repetirà en | + | Viage que repetirà en 1911 despres de Llunari sentimental. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria: Escritors]] | [[Categoria: Escritors]] |