Edició de «Leonardo da Vinci»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografio
 
{{Biografio
 
|imago            = Francesco Melzi - Portrait of Leonardo - WGA14795.jpg
 
|imago            = Francesco Melzi - Portrait of Leonardo - WGA14795.jpg
|imago_tamany    = 175px
+
|imago_tamany    = 150px
 
|imago_descriptio = Autorretrat
 
|imago_descriptio = Autorretrat
 
|naiximent        = [[Anchiano]], [[Itàlia]], [[15 d'abril]] de [[1452]]
 
|naiximent        = [[Anchiano]], [[Itàlia]], [[15 d'abril]] de [[1452]]
Llínea 10: Llínea 10:
 
|pares            = Piero da Vinci
 
|pares            = Piero da Vinci
 
}}
 
}}
'''Leonardo di ser Piero da Vinci''' ([[Anchiano]], [[Itàlia]], [[15 d'abril]] de [[1452]] - † [[Clos-Lucé|Castell de Clos-Lucé]], [[França]], [[2 de maig]] de [[1519]]) fon un [[arquitecte]], [[escultor]], [[pintura artística|pintor]], [[inventor]], [[músic]], [[ingenier]] i l'home del [[Renaiximent]] per excelència. Humaniste de primera llínea, està àmpliament considerat com un dels més grans [[pintura artística|pintors]] de tots els temps i potser la persona en més variats talents de l'història.
+
'''Leonardo di ser Piero da Vinci''' ([[Anchiano]], [[Itàlia]], [[15 d'abril]] de [[1452]] [[Clos-Lucé|Castell de Clos-Lucé]], [[França]], [[2 de maig]] de [[1519]]) fon un [[arquitecte]], [[escultor]], [[pintura artística|pintor]], [[inventor]], [[músic]], [[ingenier]] i l'home del [[Renaiximent]] per excelència. Humaniste de primera llínea, està àmpliament considerat com un dels més grans [[pintura artística|pintors]] de tots els temps i potser la persona en més variats talents de l'història.
  
 
Freqüentment descrit com un [[arquetip]] i [[símbol]] de l'home del [[Renaixença]], geni universal, ademés de [[Filosofia|filòsof]] [[humaniste]] la curiositat infinita de la qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo da Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples [[disciplina]]s que mai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el [[helicòpter]], el [[carro de combat]], el [[submarí]] i el [[automòvil]]. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),<ref group="Nota">Alguns dels invents més pràctics de Leonardo da Vinci s'exposen en estat de funcionament en els museus.</ref> posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.<ref group="Nota">La visió científica moderna de la [[metalúrgia]] i de la [[ingenieria]] es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.</ref> Com a científic, Leonardo da Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de [[anatomia]], la [[ingenieria civil]], la [[òptica]] i la [[hidrodinàmica]].
 
Freqüentment descrit com un [[arquetip]] i [[símbol]] de l'home del [[Renaixença]], geni universal, ademés de [[Filosofia|filòsof]] [[humaniste]] la curiositat infinita de la qual solament pot ser equiparable a la seua capacitat inventiva, Leonardo da Vinci és considerat com un dels més grans pintors de tots els temps i, provablement, és la persona en el major número de talents en múltiples [[disciplina]]s que mai ha existit. Com a ingenier i inventor, Leonardo desenrollà idees molt alvançades al seu temps, tals com el [[helicòpter]], el [[carro de combat]], el [[submarí]] i el [[automòvil]]. Molt pocs dels seus proyectes varen aplegar a construir-se (entre ells la màquina per a medir el llímit elàstic d'un cable),<ref group="Nota">Alguns dels invents més pràctics de Leonardo da Vinci s'exposen en estat de funcionament en els museus.</ref> posat que la majoria no eren realisables durant eixa época.<ref group="Nota">La visió científica moderna de la [[metalúrgia]] i de la [[ingenieria]] es trobava en estat embrionari en l'época de la Renaixença.</ref> Com a científic, Leonardo da Vinci va fer progressar molt el coneiximent en les àrees de [[anatomia]], la [[ingenieria civil]], la [[òptica]] i la [[hidrodinàmica]].
  
La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, ''[[La Gioconda]]'' i ''[[L'Últim Sopar (Leonardo)|L'Últim Sopar]]'', copiades i [[paròdia]]des en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'[[Home de Vitruvi]], que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de [[Anex:Quadros de Leonardo dona Vinci|les seues obres]], degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.<ref group="Nota">Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo da Vinci encara està subjecta a debat.</ref> Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per [[Miguel Ángel]].  
+
La seua associació històrica més famosa és la pintura, sent dos de les seues obres més célebres, ''[[La Gioconda]]'' i ''[[L'Últim Sopar (Leonardo)|L'Últim Sopar]]'', copiades i [[paròdia]]des en vàries ocasions, de la mateixa manera que el seu dibuix de l'[[Home de Vitruvi]], que aplegaria a ser représ en numerosos treballs derivats. No obstant, únicament es coneixen unes vint de [[Anex:Quadros de Leonardo dona Vinci|les seues obres]], degut principalment als seus constants (i a voltes desastrosos) experiments en noves tècniques i a la seua inconstància crònica.<ref group="Nota">Quinze és la sifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art. L'atribució d'atres obres a Leonardo da Vinci encara està subjecta a debat.</ref> Este reduït número de creacions, junt en els seus quaderns que contenen dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalea de la pintura, constituïxen un llegat per a les successives generacions d'artistes, aplegant a ser igualat únicament per [[Miguel Ángel]].
  
 
+
== Notes ==
== Referències ==
 
 
<references group="Nota"/>
 
<references group="Nota"/>
  
== Bibliografia ==
 
* Capra, Fritjof. La Ciencia de Leonardo, Anagrama, 2008, ISBN 978-84-339-6278-2
 
* Clark, Kenneth. Leonardo de Vinci, International Book Creation (1968) ISBN 978-84-7113-007-5
 
* Freud, Sigmund, Un recuerdo de infancia de Leonardo de Vinci, 1910
 
* Giuseppe Bossi, Del Cenacolo di Leonardo, Libri Quattro, Milán, 1810
 
* Paul Valéry, Introduction à la méthode de Léonard de Vinci, Gallimard, París, 1894
 
* Sophie Chauveau, Léonard de Vinci, Biographie, 279 pp., Gallimard, col. Folio Biographie (ISBN 978-2-07-034159-7)
 
 
[[Categoria:Biografies]]
 
 
[[Categoria:Renaiximent]]
 
[[Categoria:Renaiximent]]
 
[[Categoria:Escultors]]
 
[[Categoria:Escultors]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: