Lamprotornis chalybaeus
,_Kruger_National_Park,_South_Africa_(14988496302).jpg)
El estornino orejiazul (Lamprotornis chalybaeus)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família que habita en Àfrica. S'estén pel Sahel des del Senegal a Etiopia i pel restant d'Àfrica oriental i la zona septentrional del Àfrica austral. És una espècie molt comuna en les sabanes arboladas i realisa migracions estacionals.
Descripció
[editar | editar còdic]
El estornino orejiazul medix al voltant de 22 cm de llarc, i té la coa curta. El color del seu plomall és en general de color vert azulado lluent, encara que la seua pancha és blava violáceo, i té una taca blava obscur a abdós costats del cap, a l'altura de les coberteras auriculars. El iris dels seus ulls és de color groc intens o taronja. Abdós sexes tenen un aspecte similar, pero els jovenils són de tons pardos obscurs.
Les poblacions des de Kènia meridional cap al sur són més menudes que les del nort, i a voltes es consideren una subespecie separada, L. c. sycobius.
Té un aspecte similar al estornino Swainson, pero en esta última espècie el blau de la pancha no s'estén cap a les pates.
El estornino orejiazul té un ampli espectre de cridades melodiosas i chirriantes, pero la més familiar és un sò nassal de tipo squii-ar.
Comportament
[editar | editar còdic]El estornino orejiazul és molt gregario i forma grans bandadas, a sovint en atres estorninos. Sol dormir en les acacias, els espinos i canyars.
Reproducció
[editar | editar còdic]El estornino orejiazul anida en els buits dels arbres, tant en els naturals com en els oradados pels pardals carpinteros o els barbudos. També anida en l'interior dels grans nius de ramitas d'aus de major tamany, com el ibis sagrat o la cigonya de Abdim. El seu nidada consta de tres a cinc ous, que generalment són de color blau verdoso en motas pardas o morades. La seua incubació tarda 13–14 dies. Els pollets deixen el niu aproximadament al voltant dels 23 dies despuix de l'eclosió.
Esta espècie sofrix el parasitisme de posada del cria-ho i ocasionalment del indicador gran.
Alimentació
[editar | editar còdic]Com atres estorninos, el estornino orejiazul és omnívoro, s'alimenta d'una gran varietat d'invertebrats, llavors i fruts, especialment figues, encara que la seua dieta es compon principalment d'insectes que atrapa en el sol.
Sol posar-se sobre els ungulat per a alimentar-se dels insectes que espanten i ocasionalment els lleven els ectoparásitos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el .
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1999) Starlings and Mynas, Princeton University Press. ISBN 0-7136-3961-X.
- Sinclair, Ian (2002). SASOL Birds of Southern Africa, Struik. ISBN 1-86872-721-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lamprotornis chalybaeus.
- Greater blue-eared starling - Ficha de l'espècie en l'Atles of Southern African Birds