Lagidium viscacia
La vizcacha de la serra, vizcacha montanyenca o viscaya (Lagidium viscacia) és una espècie de rosegador histricomorfo de la família Chinchillidae, natiu de Sudamérica. Està emparentat en la vizcacha de les pampes (Lagostomus maximus) i les chinchillas.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie es troba en el sur de Perú, sur i oest de Bolívia, nort de Chile i oest d'Argentina. Es troba entre els 700 m en la Província de Riu Negre en Argentina fins a més de 4.800 m en les montanyes des del centre de Perú a través de Bolívia, Chile i el noroest d'Argentina (Spotorno i Patton 2015). El vaig llimitar de distribució d'esta espècie en l'oest de Bolívia necessita ser revisat. Esta espècie no esta #present en el sur de Perú.
Etimologia
[editar | editar còdic]Vizcacha és una paraula d'orige quechua[1] (wisk'acha).[2]
Característiques
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que el restant de les vizcachas, té un pelaje gros i suau, llevat en la coa, a on és dur. La seua part superior és groga o grisa i la punta de la coa és negra. En general la vizcacha s'assembla als conills. Té orelles llargues cobertes de pèl, vorejades en un flequillo de pelaje blanc. Totes les pates tenen quatre dits. L'alimentació de la vizcacha és segons el ichu. Medix entre 60 cm i 80 cm.
Història natural
[editar | editar còdic]Les vizcachas montanyenques viuen en regions rocoses agrestes en escassa vegetació. Tenen un periodo de gestació de 120 a 135 dies.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lagidium viscacia.
Wikispecies té un artícul sobre Lagidium.