Edició de «L'Horta de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L''''Horta de Valéncia''' o '''l'Horta''' és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de la [[Horta Nort]], part dels de la [[Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Llocnou de la Corona]] i [[Sedaví]]), i part dels de la [[Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, es tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament. | |
+ | |||
+ | Es tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua Vega, així com l'entorn de la [[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. Es dedicava tradicionalment al cultiu de [[arròs]], [[hortalisa|hortalises]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seu [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol. | ||
− | + | [[Image:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de l'Horta de Valéncia respecte de la Comunitat Valenciana]] | |
− | |||
− | |||
== Geografia == | == Geografia == | ||
− | L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a | + | L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a la [[parc Natural de l'Albufera|Albufera]], pel sur, i pels relleus de [[Paterna]], [[Torrent]] i [[Moncada]], per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Orige == | == Orige == | ||
− | + | La [[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]]''. | |
− | Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l' | + | Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vid. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives. |
− | No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes | + | No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat. |
− | Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana | + | Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana es va desenrollar en la [[Edat Mijana]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia]]s'i asuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec els camps. També es va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com a molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com a llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes. |
− | Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, | + | Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se. |
− | + | Es va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de la introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]és, [[vinya]], [[olivera|oliveres]], s'afigen el [[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, es va prendre d'ací el nom d'este entorn. | |
− | Les séquies majors | + | Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg. |
Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. | Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. | ||
Llínea 66: | Llínea 27: | ||
== Construccions típiques == | == Construccions típiques == | ||
− | |||
− | Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, | + | A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la [[Alqueria]] o Casa, algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies. |
+ | |||
+ | Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, es crega una construcció autòctona la [[barraca (vivenda)|barraca]] valenciana en qué per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | |||
− | + | L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. El [[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, només superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i la incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles. | |
− | + | ||
+ | == Veja's també == | ||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
− | |||
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]] | * [[Àrea metropolitana de Valéncia]] | ||
* [[Valéncia]] | * [[Valéncia]] | ||
− | |||
* [[Horta Nort]] | * [[Horta Nort]] | ||
* [[Horta Oest]] | * [[Horta Oest]] | ||
* [[Horta Sur]] | * [[Horta Sur]] | ||
+ | * [[Història de les comarques valencianes]] | ||
+ | * [[Vega de Valéncia]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Comarques de Valéncia]] | [[Categoria:Comarques de Valéncia]] |