Edició de «L'Havana»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:HavanaMontage.png|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de L'Havana]]
 
[[Archiu:HavanaMontage.png|250px|miniaturadeimagen|Vistes panoràmiques de L'Havana]]
−
'''L'Havana'''<ref>{{DGLV|Havaner}}</ref> és la capital de [[Cuba]], la seua urbs més gran, el principal port, el seu centre econòmic-cultural i el seu principal pol turístic. És la ciutat més poblada del país en una població de 2.492.618 habitants en l'any [[2022]], i la més poblada de la regió del [[Carip]]. Com a capital de [[Cuba]], la ciutat és la sèu oficial dels òrguens superiors de l'Estat i el Govern cubà, de tots els organismes centrals i de casi la totalitat d'empreses i associacions d'àmbit nacional. Ademés, reunix la major cantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres radicades en Cuba.
+
'''L'Havana'''<ref>{{DGLV|Havaner}}</ref> és la capital de [[Cuba]], la seua urbs més gran, el principal port, el seu centre econòmic-cultural i el seu principal pol turístic. És la ciutat més poblada del país en una població de 2.492.618 habitants en [[2022]], i la més poblada de la regió del [[Carip]]. Com a capital de [[Cuba]], la ciutat és la sèu oficial dels òrguens superiors de l'Estat i el Govern cubà, de tots els organismes centrals i de casi la totalitat d'empreses i associacions d'àmbit nacional. Ademés, reunix la major cantitat de sucursals i cases matrius de les entitats estrangeres radicades en Cuba.
  
−
Fundada en l'any [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pánfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de Vila de Sant Cristóbal de La Habana,​ fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies),​ construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics,​ convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.
+
Fundada en [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pánfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de Vila de Sant Cristóbal de La Habana,​ fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies),​ construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics,​ convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.
  
 
El [[20 de decembre]] de [[1592]], [[Felip II]] conferix a la vila el títul de ciutat, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.
 
El [[20 de decembre]] de [[1592]], [[Felip II]] conferix a la vila el títul de ciutat, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.
  
−
En l'any [[1634]] per Decret Real se li va declarar Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals.
+
En [[1634]] per Decret Real se li va declarar Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals.
  
−
En l'any [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.
+
En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.
  
−
El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Amèrica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la [[década de 1950]] que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.  
+
El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Amèrica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.  
  
−
El seu patrimoni històric, arquitectònic i sobretot cultural, expressat en la fusió entre europeus, africans i aborígens en un inici, junt a atres components ètnics i culturals més contemporàneus, convertixen a la ciutat en una important receptora de turisme internacional i en el centre de la vida nacional. El seu centre històric, declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]] en l'any [[1982]],​ és hui un de conjunts arquitectònics millor conservats d'[[Amèrica Llatina]]. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral de L'Havana, la plaça d'Armes, el Castell del Morro, el Museu de la Revolució, el Palau Nacional de Belles arts, el Gran Teatre de L'Havana, el Capitolio, la plaça de la Revolució i el Malecón, potser el símbol més reconegut a nivell internacional de la ciutat.
+
El seu patrimoni històric, arquitectònic i sobretot cultural, expressat en la fusió entre europeus, africans i aborígens en un inici, junt a atres components ètnics i culturals més contemporàneus, convertixen a la ciutat en una important receptora de turisme internacional i en el centre de la vida nacional. El seu centre històric, declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]] en [[1982]],​ és hui un de conjunts arquitectònics millor conservats d'[[Amèrica Llatina]]. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral de L'Havana, la plaça d'Armes, el Castell del Morro, el Museu de la Revolució, el Palau Nacional de Belles arts, el Gran Teatre de L'Havana, el Capitolio, la plaça de la Revolució i el Malecón, potser el símbol més reconegut a nivell internacional de la ciutat.
  
−
El [[7 de decembre]] de [[2014]], L'Havana és considerada com una de les Noves sèt ciutats maravelles del món.
+
El 7 de decembre de 2014, L'Havana és considerada com una de les Noves sèt ciutats maravelles del món.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/L%27Havana»