Edició de «Karl Lueger»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Ludwig Grillich7.jpg|thumb|250px|Karl Lueger en l'any [[1897]]]] | [[Image:Ludwig Grillich7.jpg|thumb|250px|Karl Lueger en l'any [[1897]]]] | ||
| − | '''Karl Lueger''' ([[Wieden]], [[24 d'octubre]] de [[1844]] - | + | '''Karl Lueger''' ([[Wieden]], [[24 d'octubre]] de [[1844]] - [[Viena]], [[10 de març]] de [[1910]]) fon un [[polític]] [[Àustria|austríac]], fundà el [[Partit Popular Austríac|Partit Social Cristià austríac]], de tendència [[antisemita]], pel que fon alcalde de la capital del [[Imperi Austrohongarés]]. |
Se li considera com un polític populiste i demagoc que, en el cultiu del [[antisemitisme]] i el respal de la [[prensa groga]] de Viena, conseguí convertir-se en alcalde electe de dita ciutat en l'any [[1895]], càrrec que pogué eixercir de forma efectiva en [[1897]], despuix de superar el vet imperial, fins a la seua mort en 1910.<ref>Joan B. Culla (2005). Breve Historia del Sionismo. Madrit: Alianza Editorial. p. 340. ISBN 978-84-206-8258-7.</ref> Fon admirat per [[Adolf Hitler]], qui va calificar a Lueger com "l'alcalde alemà més gran de tots els temps".<ref>Ian Kershaw (2000). Hitler, 1889-1936 (7ª edició). Barcelona: Ediciones Península. p. 778. ISBN 84-8307-319-6.</ref> | Se li considera com un polític populiste i demagoc que, en el cultiu del [[antisemitisme]] i el respal de la [[prensa groga]] de Viena, conseguí convertir-se en alcalde electe de dita ciutat en l'any [[1895]], càrrec que pogué eixercir de forma efectiva en [[1897]], despuix de superar el vet imperial, fins a la seua mort en 1910.<ref>Joan B. Culla (2005). Breve Historia del Sionismo. Madrit: Alianza Editorial. p. 340. ISBN 978-84-206-8258-7.</ref> Fon admirat per [[Adolf Hitler]], qui va calificar a Lueger com "l'alcalde alemà més gran de tots els temps".<ref>Ian Kershaw (2000). Hitler, 1889-1936 (7ª edició). Barcelona: Ediciones Península. p. 778. ISBN 84-8307-319-6.</ref> | ||