Edició de «Juan Vanrell Nadal»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Juan Vanrell.jpg|thumb|rigth|<center>Joan Vanrell premiat</center>]] |
| − | [[ | + | [[Image:Juan Vanrell2.jpg|right|thumb|<center>Premi Llealtat</center>]] |
| − | '''Juan Vanrell Nadal''' | + | '''Juan Vanrell Nadal''' va nàixer en [[Algàida]], poble rural de [[Mallorca]], als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa. |
| + | |||
| + | Prop del seu poble trobem el santuari, de "[[La Mare de Deu de la Pàu]]", construït per orde de [[Jaume I]] en acció de gràcies per la conquista de Mallorca. | ||
==Estudis== | ==Estudis== | ||
Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava [[balear]], la seua llengua mare. | Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época a soles parlava [[balear]], la seua llengua mare. | ||
| − | En l'any [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], | + | En l'any [[1937]] entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com [[Germans de la Salle]]. Deprengué [[castellà]] i [[francés]], es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana. |
{{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}} | {{cita|"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell}} | ||
| − | Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma]] | + | Se llicencià en el títul de magisteri en l'[[Escola Normal]] de [[Palma de Mallorca]] |
==Desenroll professional== | ==Desenroll professional== | ||
| − | |||
| − | + | Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de [[La Salle]]. | |
| − | Donà gran impuls al | + | Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón ([[1948]]-[[1958]]),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]]. |
| + | |||
| + | Donà gran impuls al baloncistella, creant en [[1950]] el [[C.B. La Salle]] que en el temps s'ha convertit en l'actual '[[Baloncistella Menorca]]' de 1ª divisió. | ||
En l'any [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]]. | En l'any [[1959]], ingressà en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en [[1963]]. | ||
| − | En l'any [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser | + | En l'any [[1968]] guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de [[Tavernes de la Valldigna]] a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director. |
En l'any [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]]. | En l'any [[1982]] accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en [[Nules]] i [[Carcaixent]] i es jubila en [[1992]] en l'Institut de [[Chirivella]]. | ||
| − | == | + | ==Hui== |
En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]]. | En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la [[Llengua Balear]]. | ||
==Atres càrrecs== | ==Atres càrrecs== | ||
| − | *En | + | |
| + | *En [[1978]] es triat President Nacional de l'[[Associació de Professors Agregats d'Ensenyança Mija]]. | ||
A on treballà per la millora salarial. | A on treballà per la millora salarial. | ||
{{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}} | {{cita| "Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".}} | ||
*Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional. | *Fon President de l'[[Associació Valenciana de Catedràtics]] i vocal de la eixecutiva nacional. | ||
| − | *En | + | *En [[2002]], és nomenat President de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà|Acadèmia de la Llengua Balear]]. |
==Antics alumnes== | ==Antics alumnes== | ||
| Llínea 45: | Llínea 49: | ||
==Publicacions== | ==Publicacions== | ||
| − | *Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante | + | *Ha publicat artículs docents en defensa de la calitat de l'ensenyança, en els diaris [[Levante]] i, [[Las Provincias]]. |
| − | *Artículs periodístics en | + | *Artículs periodístics en [[ABC]], [[La Razón]], [[El Mundo]], [[Diario de Baleares]], Las Provincias, [[Diario de Valencia]], [[Valéncia Hui]] i actualment en els digitals [[El Palleter]] i [[Baleares Liberal]]. |
==Cites== | ==Cites== | ||
| − | + | ||
| + | [[Artur Mas]], president de la [[Generalitat de Catalunya]], digué en [[juliol]] de l'any [[2012]] que les comunitats autònomes desapareguen, excepte [[Galícia]], [[País Vasc]] i [[Catalunya]], per ser ''comunitats històriques''. | ||
{{Cita|''¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca ([[1229]]) y a Valencia ([[1238]]) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?''|''¿Qué derechos históricos?'' ([[Diario de Valencia]], 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal}} | {{Cita|''¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes... ¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca ([[1229]]) y a Valencia ([[1238]]) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?''|''¿Qué derechos históricos?'' ([[Diario de Valencia]], 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal}} | ||
| − | + | Juan Vanrell, també comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]: | |
| − | {{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» ( | + | {{Cita|''En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!''|"Baleares y Valencia, moneda de cambio"}} |
| − | + | ==Enllaços externs== | |
| − | |||
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/juan-vanrell-c.htm Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida] | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/juan-vanrell-c.htm Biografia de Juan Vanrell - Ma Vida] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
| − | |||