Edició de «Joseph Mallord William Turner»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 11: Llínea 11:
 
| lloc_mort = [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], [[Regne Unit]]
 
| lloc_mort = [[Kensington i Chelsea|Chelsea]], [[Regne Unit]]
 
}}
 
}}
−
'''Joseph Mallord William Turner''' (Covent Garden, [[Londres]], [[23 d'abril]] de [[1775]]<ref>Senya exacta discutida</ref> - † Chelsea, [[Londres]], [[19 de decembre]] de [[1851]]) fon un pintor [[Anglaterra|anglés]] especialisat en païsages. Fon considerat una figura controvertida en el seu temps, pero hui en dia és vist com l'artiste que va elevar l'[[art de païsages]] a l'altura de la [[pintura d'història]].<ref>"At the turn of the 18th century, history painting was the highest purpose art could serve, and Turner would attempt those heights all his life. But his real achievement would be to make landscape the equal of history painting." Lacayo, Richard, ''The Sunshine Boy'', TIME Magazine, 11 October 2007. [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1670528,00.html]</ref> Encara que és renombrat per les seues pintures a l'oli, Turner també és un dels grans mestres de la pintura paisagista britànica en [[aquarela]]. Està considerat comunment com "el pintor de la llum"<ref>[http://www.nationalgallery.org.uk/cgi-bin/WebObjects.dll/CollectionPublisher.woa/wa/artistBiography?artistID=702 Turner, Joseph Mallord William] National Gallery, London</ref> i el seu treball està considerat com un prefaci romàntic a l'[[impressionisme]].<ref>{{Cita web |url=http://www.epdlp.com/pintor.php?id=393 |título=Joseph Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>
+
'''Joseph Mallord William Turner''' (Covent Garden, [[Londres]], [[23 d'abril]] de [[1775]]<ref>Senya exacta discutida</ref> - Chelsea, [[Londres]], [[19 de decembre]] de [[1851]]) fon pintor [[Anglaterra|anglés]] especialisat en paisages. Fon considerat una figura controvertida en el seu temps, pero hui en dia és vist com l'artiste que va elevar l'[[art de paisages]] a l'altura de la [[pintura d'història]].<ref>"At the turn of the 18th century, history painting was the highest purpose art could serve, and Turner would attempt those heights all his life. But his real achievement would be to make landscape the equal of history painting." Lacayo, Richard, ''The Sunshine Boy'', TIME Magazine, 11 October 2007. [http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,1670528,00.html]</ref> Encara que és renombrat per les seues pintures a l'oli, Turner també és un dels grans mestres de la pintura paisagista britànica en [[aquarela]]. Està considerat comunment com "el pintor de la llum"<ref>[http://www.nationalgallery.org.uk/cgi-bin/WebObjects.dll/CollectionPublisher.woa/wa/artistBiography?artistID=702 Turner, Joseph Mallord William] National Gallery, London</ref> i el seu treball està considerat com un prefaci romàntic a l'[[impressionisme]].<ref>{{Cita web |url=http://www.epdlp.com/pintor.php?id=393 |título=Joseph Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 }}</ref>
  
 
== Vida i carrera ==
 
== Vida i carrera ==
 
Son pare fon un fabricant de [[peluca|peluques]] que més en avant es convertí en [[Barber|barber]].  
 
Son pare fon un fabricant de [[peluca|peluques]] que més en avant es convertí en [[Barber|barber]].  
  
−
Sa mare, Mary Marshall, ama de casa, va anar perdent la seua estabilitat mental paulatinament sent jove, potser per la mort de la germana chicoteta de Turner, en l'any [[1786]]. Ella va morir en l'any [[1804]], reclosa en un [[psiquiàtric]]<ref name="conf">{{Cita web | url= http://www.revistaperito.com/Lacuarelainglesa.htm |título= Conferencia sobre la acuarela inglesa |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>.
+
Sa mare, Mary Marshall, ama de casa, va anar perdent la seua estabilitat mental paulatinament sent jove, potser per la mort de la germana menuda de Turner, en l'any [[1786]]. Ella va morir en [[1804]], reclosa en un [[psiquiàtric]]<ref name="conf">{{Cita web | url= http://www.revistaperito.com/Lacuarelainglesa.htm |título= Conferencia sobre la acuarela inglesa |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>.
  
−
Possiblement esta situació va conduir a que el jove Turner fora enviat en l'any [[1785]] en el seu tio matern a [[Brentford]], un chicotet poble a l'oest de [[Londres]], prop del [[riu Tàmesis]]. Allí Turner va mostrar per primera volta el seu interés per la pintura. Un any més tart va assistir a l'escola en [[Margate]], en [[Kent]], a l'est de Londres, en l'àrea de l'[[estuari del Tàmesis]]. En aquells dies ya havia realisat vàries obres, que varen ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare.
+
Possiblement esta situació va conduir a que el jove Turner fora enviat en [[1785]] en el seu tio matern a [[Brentford]], un chicotet poble a l'oest de [[Londres]], prop del [[riu Tàmesis]]. Allí Turner va mostrar per primera volta el seu interés per la pintura. Un any despuix va assistir a l'escola en [[Margate]], en [[Kent]], a l'est de Londres, en l'àrea de l'[[estuari del Tàmesis]]. En aquells dies ya havia realisat vàries obres, que varen ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare.
  
 
[[Archiu:Turner, J. M. W. - The Fighting Téméraire tugged to her last Berth to be broken.jpg|thumb|300px|left|''El temerari remolcat a dic sec'', (1839).]]
 
[[Archiu:Turner, J. M. W. - The Fighting Téméraire tugged to her last Berth to be broken.jpg|thumb|300px|left|''El temerari remolcat a dic sec'', (1839).]]
  
−
Turner va entrar en la [[Royal Academy|Royal Academy of Art]] en solament 14 anys. Va ser acceptat als 15, puix, a diferència dels seus contemporàneus, estava interessat en formar part d'esta. Al principi, va mostrar un entusiasta interés per l'arquitectura, pero la seua activitat pictòrica va ser estimulada per l'arquitecte [[Thomas Hardwick|Thomas Hardwick (junior)]]. Sir [[Joshua Reynolds]], president de la Real Acadèmia en aquell temps, va admetre a Turner abocant-ho definitivament al món de l'art. En [[1790]], despuix de solament un any d'estudi, una [[aquarela]] seua va ser acceptada per a l'exposició [[estiu|estiuenca]] de la Real Acadèmia d'aquell any<ref>{{cita web |url=http://www.reprodart.com/a/william-turner.html |título=Reproducciones de cuadros y pinturas de Joseph Mallord William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>. El seu primer oli, ''[[Fishermen at Sea]]'', va ser exhibit en l'any [[1796]]. Durant el resto de la seua vida, va expondre regularment en l'Acadèmia.
+
Turner va entrar en la [[Royal Academy|Royal Academy of Art]] en solament 14 anys. Va ser acceptat als 15, puix, a diferència dels seus contemporàneus, estava interessat en formar part d'esta. Al principi, va mostrar un entusiasta interés per l'arquitectura, pero la seua activitat pictòrica va ser estimulada per l'arquitecte [[Thomas Hardwick|Thomas Hardwick (junior)]]. Sir [[Joshua Reynolds]], president de la Real Acadèmia en aquell temps, va admetre a Turner abocant-ho definitivament al món de l'art. En [[1790]], despuix de solament un any d'estudi, una [[aquarela]] seua va ser acceptada per a l'exposició [[estiu|estiuenca]] de la Real Acadèmia d'aquell any<ref>{{cita web |url=http://www.reprodart.com/a/william-turner.html |título=Reproducciones de cuadros y pinturas de Joseph Mallord William Turner |fechaacceso=21 de mayo de 2010 |idioma= }}</ref>. El seu primer oli, ''[[Fishermen at Sea]]'', va ser exhibit en [[1796]]. Durant el resto de la seua vida, va expondre regularment en l'Acadèmia.
  
 
En la seua joventut va deprendre les tècniques de l'[[aquarela]] en companyia del pintor [[Thomas Girtin]], en qui va colorejar vàries [[dibuixe|làmines]] per a ilustrar llibres de viage<ref name="Robb725">{{harvnb|Robb|1951|pp=725}}.</ref>.
 
En la seua joventut va deprendre les tècniques de l'[[aquarela]] en companyia del pintor [[Thomas Girtin]], en qui va colorejar vàries [[dibuixe|làmines]] per a ilustrar llibres de viage<ref name="Robb725">{{harvnb|Robb|1951|pp=725}}.</ref>.
Llínea 41: Llínea 41:
 
El talent de Turner va ser reconegut molt pronte, convertint-li en un acadèmic als 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent per a molts. D'acort en l'''Història ilustrada de l'Art'', de David Piper, les seues últimes pintures varen ser denominades ''fantastic puzles'' (trencacaps fantàstics)<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=320}}.</ref>. No obstant, Turner és reconegut com un geni: el crític anglés, [[John Ruskin]], va descriure a Turner com l'artiste «''que més commovedorament i encertadament pot medir el temperament de la naturalea''»<ref name="Piper1" />.
 
El talent de Turner va ser reconegut molt pronte, convertint-li en un acadèmic als 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent per a molts. D'acort en l'''Història ilustrada de l'Art'', de David Piper, les seues últimes pintures varen ser denominades ''fantastic puzles'' (trencacaps fantàstics)<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=320}}.</ref>. No obstant, Turner és reconegut com un geni: el crític anglés, [[John Ruskin]], va descriure a Turner com l'artiste «''que més commovedorament i encertadament pot medir el temperament de la naturalea''»<ref name="Piper1" />.
  
−
Turner fon un pintor romàntic interessat en la filosofia [[sublim]]; retrata el sorprenent poder de la [[Naturalea]] sobre el ser humà. Fòcs, catàstrofes, afonaments, fenomens naturals foren descrits pel pintor. En els seus llenços, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalea. Com atres romàntics, considera el païsage natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent de la mar, com en ''Dawn after the Wreck'' ([[1840]]) o el ''[[Barco d'Esclaus]]'', 1840.
+
Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia [[sublim]]; retrata el sorprenent poder de la [[Naturalea]] sobre el ser humà. Fòcs, catàstrofes, afonaments, fenomens naturals són descrits pel pintor. En els seus llenços, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalea. Com atres romàntics, considera el paisage natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent de la mar, com en ''Dawn after the Wreck'' ([[1840]]) o el ''[[Barco d'Esclaus]]'', 1840.
  
 
[[Archiu:Rain Steam and Speed the Great Western Railway.jpg|thumb|300px|left|''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'', pintat en ([[1844]]).]]
 
[[Archiu:Rain Steam and Speed the Great Western Railway.jpg|thumb|300px|left|''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'', pintat en ([[1844]]).]]
Llínea 47: Llínea 47:
 
Els seus primers treballs, com ''Tintern Abbey'' ([[1795]]) o ''Venècia: S. Giorgio Maggiore'' ([[1819]]), conserven les tradicions del paisagisme anglés. No obstant, en ''Aníbal travessant els Alps'' ([[1812]]), el seu émfasis en el poder destructor de la naturalea ya comença a sorgir. El seu peculiar estil de pintura, el qual es caracterisava per l'us de tècniques exclusives de l'aquarela en l'eixecució de les seues obres pictòriques a l'oli, generava lluminositat, fluïdea i efectes atmosfèrics efímers<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=321}}.</ref>.
 
Els seus primers treballs, com ''Tintern Abbey'' ([[1795]]) o ''Venècia: S. Giorgio Maggiore'' ([[1819]]), conserven les tradicions del paisagisme anglés. No obstant, en ''Aníbal travessant els Alps'' ([[1812]]), el seu émfasis en el poder destructor de la naturalea ya comença a sorgir. El seu peculiar estil de pintura, el qual es caracterisava per l'us de tècniques exclusives de l'aquarela en l'eixecució de les seues obres pictòriques a l'oli, generava lluminositat, fluïdea i efectes atmosfèrics efímers<ref name="Piper1">{{harvnb|Piper|2004|pp=321}}.</ref>.
  
−
En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en l'any ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles.
+
En els seus últims anys, va amprar cada volta menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Eixemples d'este estil tardà són visibles en ''[[Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest|Pluja, vapor i velocitat]]'' pintat en ([[1844]]), a on els objectes són vagament reconeixibles.
  
 
Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era de l'[[art modern]], fins a l'[[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{Cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>.
 
Turner, junt en [[John Constable]], va ser un estandart de la pintura anglesa en els seus últims anys<ref>http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/pintura-britanica-de-hogarth-a-turner/</ref>, i va ser popular en [[França]] també. Els impressionistes varen estudiar cuidadosadament les seues tècniques, per a dilucidar el poder dels seus llenços. En l'era de l'[[art modern]], fins a l'[[art abstracte]] s'ha vist influenciat per ell<ref>{{Cita web |url=http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto |título=Claude Monet, impresionista y abstracto |fechaacceso=21 de mayo de 2010|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/sociedad/claude-monet-impresionista-y-abstracto|fechaarchivo=24 de noviembre de 2015}}</ref>.
Llínea 76: Llínea 76:
 
Existix un prestigiós premi anual, el [[Premi Turner]], creat en el seu honor en [[1984]], que s'ha tornat controvertit lloc que promociona un art no conectat en la tècnica de Turner. Una exhibició àmplia, "Turner's Britain", ha viajat al voltant del món, i va ser penjada en el museu de [[Birmingham]] del [[7 de novembre]] de [[2003]] al [[8 de febrer]] de [[2004]].
 
Existix un prestigiós premi anual, el [[Premi Turner]], creat en el seu honor en [[1984]], que s'ha tornat controvertit lloc que promociona un art no conectat en la tècnica de Turner. Una exhibició àmplia, "Turner's Britain", ha viajat al voltant del món, i va ser penjada en el museu de [[Birmingham]] del [[7 de novembre]] de [[2003]] al [[8 de febrer]] de [[2004]].
  
−
En l'any [[2005]] el ''Temerari'' va ser triat com el millor quadro anglés en una votació pública organisada per la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] [http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/4214824.stm].[http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/4214824.stm]. En [[abril]] de [[2006]], [[Christie's]] va traure a subasta un quadro en una vista de Venècia, el qual es va vendre per 35,8 millons de dólars americans, marcant un nou récort per a Turner. El comprador va ser un magnat de cassinos de Las Vegas nomenat [[Stephen Wynn]]. En [[2010]] el [[Museu J. Paul Getty]] de Califòrnia va pagar 35,7 millons de dólars per una ''Vista de Camp Vaccino en Roma'', roçant per tant el récort abans citat.
+
En [[2005]] el ''Temerari'' va ser triat com el millor quadro anglés en una votació pública organisada per la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] [http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/4214824.stm].[http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/arts/4214824.stm]. En [[abril]] de [[2006]], [[Christie's]] va traure a subasta un quadro en una vista de Venècia, el qual es va vendre per 35,8 millons de dólars americans, marcant un nou récort per a Turner. El comprador va ser un magnat de cassinos de Las Vegas cridat [[Stephen Wynn]]. En [[2010]] el [[Museu J. Paul Getty]] de Califòrnia va pagar 35,7 millons de dólars per una ''Vista de Camp Vaccino en Roma'', roçant per tant el récort abans citat.
  
 
== Turner en el cine, teatre i televisió ==
 
== Turner en el cine, teatre i televisió ==
 
Leo McKern va interpretar a Turner en ''The Sun is God'' ([[1974]]), una producció britànica de [[Thames Television]] dirigida per Michael Darlow. L'episodi va ser emés el [[17 de decembre]] de 1974, durant el bicentenari de l'exhibició de Turner en Londres.
 
Leo McKern va interpretar a Turner en ''The Sun is God'' ([[1974]]), una producció britànica de [[Thames Television]] dirigida per Michael Darlow. L'episodi va ser emés el [[17 de decembre]] de 1974, durant el bicentenari de l'exhibició de Turner en Londres.
  
−
En [[giner]] de l'any [[2011]] es va estrenar en el teatre Arcola de [[Londres]] ''The Painter'', una obra de teatre biogràfica sobre la seua vida escrita per Rebecca Lenkiewicz.  
+
En [[giner]] de [[2011]] es va estrenar en el teatre Arcola de [[Londres]] ''The Painter'', una obra de teatre biogràfica sobre la seua vida escrita per Rebecca Lenkiewicz.  
  
−
El director britànic [[Mike Leigh]] va escriure i va dirigir ''[[Mr. Turner (película)|Mr. Turner]]'', un biopic sobre els últims anys de la vida de Turner, película estrenada en l'any [[2014]].  El film va ser protagonisat per [[Timothy Spall]] en el paper de Turner, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, i Paul Jesson, i va ser nominada a la [[Palma d'Or]] en el [[Festival de Cannes]] de 2014, guanyant Spall el premi al millor actor.
+
El director britànic [[Mike Leigh]] va escriure i va dirigir ''[[Mr. Turner (película)|Mr. Turner]]'', un biopic sobre els últims anys de la vida de Turner, película estrenada en [[2014]].  El film va ser protagonisat per [[Timothy Spall]] en el paper de Turner, Dorothy Atkinson, Marion Bailey, i Paul Jesson, i va ser nominada a la [[Palma d'Or]] en el [[Festival de Cannes]] de 2014, guanyant Spall el premi al millor actor.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 89: Llínea 89:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
* {{Harvard reference|Title=The illustrated history of art|Last=Piper|Given=David |url=|Year=2004|Publisher=Bounty Books|Place=[[Londres]]|chapter=|language=anglés|volume=|ID=0-7537-0908-2}}
+
*{{Harvard reference|Title=The illustrated history of art|Last=Piper|Given=David |url=|Year=2004|Publisher=Bounty Books|Place=[[Londres]]|chapter=|language=anglés|volume=|ID=0-7537-0908-2}}
−
* {{Harvard reference|Title=The Harper History of Painting: The Occidental Tradition|Last=Robb|Given=David|url=|Year=1951|Publisher=Harper & Brothers|Place=[[Nova York]]|chapter=|language=anglés|volume=|ID=517655}}
+
*{{Harvard reference|Title=The Harper History of Painting: The Occidental Tradition|Last=Robb|Given=David|url=|Year=1951|Publisher=Harper & Brothers|Place=[[Nova York]]|chapter=|language=anglés|volume=|ID=517655}}
  
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{Commonscat|Joseph Mallord William Turner}}
 
−
 
−
{{Llista artículs destacats}}
 
−
 
−
[[Categoria:Biografies]]
 
 
[[Categoria:Pintors]]
 
[[Categoria:Pintors]]
 
[[Categoria:Pintors del Romanticisme]]
 
[[Categoria:Pintors del Romanticisme]]
 
[[Categoria:Pintors d'Anglaterra del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Pintors d'Anglaterra del sigle XIX]]
 
[[Categoria:Membres de la Royal Academy]]
 
[[Categoria:Membres de la Royal Academy]]
 +
[[Categoria:Biografies]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner»