Edició de «Josep Serrano i Simeón»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
[[File:Maestro serrano.jpg|right|thumb|Mestre '''[[José Serrano Simeón]] ''']] | [[File:Maestro serrano.jpg|right|thumb|Mestre '''[[José Serrano Simeón]] ''']] | ||
| − | El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En l'any [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En l'any [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'[[Exposició Regional de Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne | + | El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En l'any [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En l'any [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'[[Exposició Regional de Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta [[Maximilià Thous]], i va ser estrenat solemnement davant el Rei [[Alfons XIII]] i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el [[22 de maig]] de l'any [[1909]]. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en [[1917]], li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel. |
Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valéncia Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el [[24 de maig]] de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En l'any [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el passodoble "[[El Faller|El Fallero]]", passodoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el món [[faller]] a lo llarc de l'any. | Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valéncia Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el [[24 de maig]] de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En l'any [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el passodoble "[[El Faller|El Fallero]]", passodoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el món [[faller]] a lo llarc de l'any. | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
* 1904 ''Las estrellas'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches | * 1904 ''Las estrellas'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches | ||
* 1905 ''Moros y Cristianos'', 1 acte - llibret: [[Maximilià Thous]] i Agustín Cerdá | * 1905 ''Moros y Cristianos'', 1 acte - llibret: [[Maximilià Thous]] i Agustín Cerdá | ||
| − | * 1905 ''El Mal | + | * 1905 ''El Mal de amores'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero |
* 1905 ''El Amor en el Teatro'', 1 acte (en colaboració en: [[Ruperto Chapí]]) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero | * 1905 ''El Amor en el Teatro'', 1 acte (en colaboració en: [[Ruperto Chapí]]) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero | ||
* 1905 ''El contrabandp'' (en colaboració en J. Fernández Pacheco) | * 1905 ''El contrabandp'' (en colaboració en J. Fernández Pacheco) | ||
| Llínea 93: | Llínea 93: | ||
* 1919 ''Los leones de Castilla'' - llibret: J. Moyrón Sánchez | * 1919 ''Los leones de Castilla'' - llibret: J. Moyrón Sánchez | ||
* 1922 ''El príncipe se casa'' - llibret. J.J. Cadenas | * 1922 ''El príncipe se casa'' - llibret. J.J. Cadenas | ||
| − | * 1924 ''Danza | + | * 1924 ''Danza de apaches'' |
* 1924 ''La maga de Oriente'' (en colaboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado | * 1924 ''La maga de Oriente'' (en colaboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado | ||
* 1926 ''Magda la tirana'' - llibret: P. Millán Astray | * 1926 ''Magda la tirana'' - llibret: P. Millán Astray | ||