Edició de «Josep Serrano i Simeón»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
Li donà primer el triàngul i despuix la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en [[Sueca]]. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa. | Li donà primer el triàngul i despuix la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en [[Sueca]]. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa. | ||
| − | Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de [[Valéncia]] a on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost | + | Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de [[Valéncia]] a on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost varies peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época són prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de [[Sueca]]. |
En l'[[estiu]] de l'any [[1892]] '''Josep Serrano''', jove encara, passà l'estiu en [[Simat de la Valldigna]], a on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un passodoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, passodoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. És una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este passodoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en [[Madrit]] i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys es va anar a [[Madrit]] a on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí [[Chapí]], pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument d'una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de [[Madrit]] obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any [[1899]], quan fea set anys deambulant per la capital d'[[Espanya]], en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a [[Valéncia]], al vore que no conseguia res. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en [[Madrit]] i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en [[abril]] de l'any [[1900]] en gran èxit públic. No obstant, no seria fins a l'any [[1903]], onze anys despuix de haver eixit de [[Sueca]], quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el món del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en [[Espanya]] i [[Amèrica]]. | En l'[[estiu]] de l'any [[1892]] '''Josep Serrano''', jove encara, passà l'estiu en [[Simat de la Valldigna]], a on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un passodoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, passodoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. És una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este passodoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en [[Madrit]] i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys es va anar a [[Madrit]] a on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí [[Chapí]], pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument d'una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de [[Madrit]] obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any [[1899]], quan fea set anys deambulant per la capital d'[[Espanya]], en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a [[Valéncia]], al vore que no conseguia res. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en [[Madrit]] i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en [[abril]] de l'any [[1900]] en gran èxit públic. No obstant, no seria fins a l'any [[1903]], onze anys despuix de haver eixit de [[Sueca]], quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el món del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en [[Espanya]] i [[Amèrica]]. | ||