Edició de «Josep Marin i Morell»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 3: Llínea 3:
 
'''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste [[valencianiste]]. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer.  
 
'''Josep Marin i Morell''' fon un politic i activiste [[valencianiste]]. Naixqué én el centre historic de la ciutat de [[Valéncia]], en [[1932]] i faltà en [[Elig]] el [[5 d'octubre]] de [[2012]]. Fill de republicà valencianiste, fon autodidacta fent-se a si mateix des de la seua joventut en la dura postguèrra. Representant de Farmàcia, recalà én [[Elig]] a on casà en Marita Ferrer.  
  
−
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en l'any [[1976]] el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  
+
Quan els signes d'identitat autonòmics perillaven a l'inici de la transició, Marin creà én Elig en 1976 el [[Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia]] (GCI) junt al seu fill major Josep Manel (qui tingué l'idea) i junt ad un amic d'este conegut com Lleonci Esclapez, en l'objecte de defendre i promocionar tot lo autòcton.  
  
 
Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  
 
Per aquell llavors, Marín fon elegit membre de la preautonòmica “Taula del pre-Consell” i de la “Coordinadora d ’Entitats Culturals Valencianistes” de la que aplegà a ser president.  
Llínea 11: Llínea 11:
 
Ingressa én “[[Unió Regional Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Històric Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda [[Unió Valenciana]] én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".
 
Ingressa én “[[Unió Regional Valenciana]]” (URV), s'associa al “[[Grup d'Acció Valencianista]]” (GAV) i al “Patronat Històric Artistic Cultural d’Elig” (PHACE) i funda [[Unió Valenciana]] én Elig sent el seu cartell i candidat electoral i casi ix regidor en els comicis municipals de 1982 dins de la candidatura de la llavors "Coalició Popular".
  
−
Defen la Real Senyera arduament en l' época tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat física, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
+
Defen la Real Senyera arduament en l' época tristament coneguda com “[[Batalla de Valéncia]]” participant én manifestacions en pro de l'identitat autòctona, corrent perill la seua integritat fisica, rebent amenaces i anònims de mort, encara que mai s' acovardà: sempre es mostrà valent.
  
−
Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en l'any [[1985]] apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig.  
+
Firma l'adhesió a les [[Normes d'El Puig]] per al valencià i defén una ponència én el “I Congrés de la Llengua Valenciana”(que organisà el PHACE) en [[1985]] apelant a l'unió i germanor o fraternitat entre totes les corrents del [[valencianisme]] i a on presenta el diccionari de la [[RACV]] junt a l'acadèmic i decà de la mateixa, el poeta [[Xavier Casp]] én la Mútua Ilicitana (hui Maz) én Elig.  
  
 
Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.  
 
Conseguix que la cuatribarrada es reemplaçara del balcó de l'Ajuntament d' Elig per la [[Real Senyera Valenciana]] durant el mandat de Ramón Pastor com alcalde a l'inici de la transició. És elegit directiu i càrrec representatiu de l'Esquadra Romans a on representa a Cèsar en la desfilada de Pobladors d'Elig.  
Llínea 21: Llínea 21:
 
Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de fútbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el  Parc Deportiu d'Elig.  
 
Corresponsal deportiu del diari “Levante”, entrena a varis equips infantils ilicitans de fútbol-sala que jugaven els dissabtes i dumenges én el  Parc Deportiu d'Elig.  
  
−
Crea en l'any [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  
+
Crea en [[1980]] els prestigiosos guardons al Valencianisme i ilicitanisme “Palmes Daurades” (que ell considera els “Nobel de la Valenciania”) convertint Elig én la capital de la valencianitat al portar aci a les més importants personalitats valencianes i que hui seguixen sent els decans i més ilustres de l'àmbit valencianiste.  
  
 
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  
 
Descobrix a l'autoctoniste i localiste poeta ilicità [[Tonico Sansano]], a qui concedix la “Palma Daurada”, propiciant despuix la modernisació del GCI i dels guardons junt a la nova directiva, apostant pel canvi actualisador de l'entitat al recolzar que esta se rebatejara en el nom de Tonico Sansano.  
  
−
Despuix de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  
+
Després de la debacle d'[[Unió Valenciana]] s'afilia a “[[Coalició Valenciana]]” que acava abandonant decepcionat. Rep la “Palma d’ Or” i la “Presidència Honorifica” del GCI per la seua trayectoria i mèrits al front de l'entitat.  
  
 
Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.  
 
Aficionat de l'[[Elig CF]] i del [[Valéncia CF]], funda la “Penya Valencianista Ilicitana ¡Ché, qué a Gust!” baix auspici del GCI, última activitat abans d'emmalaltir i de retirar-se.  
  
−
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com ad ell li agradava que se li nomenara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell, Valéncia, no era a soles la ciutat del Túria sino tot el territori que inclou les tres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateix abdós identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdós sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.  
+
Josep Marín i Morell, "Pepe" per als amics i com ad ell li agradava que se li nomenara, encara que fon capitalí al nàixer en la capital autonòmica, mai fon centraliste sino tot lo contrari. Per ad ell, Valéncia, no era només la ciutat del Túria sino tot el territori que inclou les tres provincies: Alacant, Castelló i Valéncia. Per això, sumà en sí mateix abdós identitats: Elig i Valéncia i/o viceversa (lo local i lo regional) i abdós sentiments: lo valencià i lo ilicità a la volta en harmonia i equilibri.  
  
 
Jovial i alegre, encara que sanguineu i passional, sempre se senti jove. Apostà per la joventut i se rodejà de jovens.  
 
Jovial i alegre, encara que sanguineu i passional, sempre se senti jove. Apostà per la joventut i se rodejà de jovens.  
Llínea 37: Llínea 37:
 
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant  de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians.  
 
Marín Morell fon un enamorat de la festivitat del "[[9 d'Octubre]]" i acèrrim partidari de la seua celebració, assidu assistent i participant én la processò cívica en la seua baixada de la Real Senyera inclosa. En els últims anys i en la seua salut afectada deixà d'assistir i en molt pesar tirava de menys en enyorança no estar davant  de la seua bandera, de la bandera de tots els valencians.  
  
−
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d'Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim símbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.  
+
Marín va morir uns dies abans d'esta festivitat, nos deixà a vespres del seu volgut "9 d´Octubre". El seu ataüt va ser cobert per la seua pròpia Real Senyera valenciana i se li va incinerar en ella fonent-se les seues cendres en les del màxim símbol d'identitat dels valencians com es la bandera o senyera.  
  
 
Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.
 
Pero Marín vixqué tota la seua vida en el fondo del seu cor anhelant regressar a la seua ciutat natal despuix de mort. Per això, les seues cendres seràn enramades pels seus fills en un acte privat en un bell lloc de la capital valenciana, a la vora del Túria i prop de la Malvarrosa a on tant passejà el seu admirat Blasco Ibàñez, atre valencià, universal, que com Marín, també fon cobert en la seua Senyera en el seu sepeli.
Llínea 49: Llínea 49:
 
*[http://www.elche.me/biografia/marin-morell-jose Biografia de Josep Marin en "Memoria Digital de Elche"]
 
*[http://www.elche.me/biografia/marin-morell-jose Biografia de Josep Marin en "Memoria Digital de Elche"]
  
−
[[Categoria:Biografies]]
+
 
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
−
[[Categoria:Polítics]]
 
−
[[Categoria:Polítics Valencians]]
 
 
[[Categoria:Valencianisme]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Josep_Marin_i_Morell»