Diferència entre les revisions de "Josep Escrig i Martínez"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Llíria]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Llíria]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - †[[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]].
+
'''Josep Escrig i Martínez''' ([[Llíria]], [[1791]] - † [[1869]]), fon un lexicógraf [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
 
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]].  
 
Estudià filosofia i dret en l'[[Universitat de Valéncia]], i treballà d'assessor jurídic per al [[Duc d'Alba]] i el [[Duc de Llíria]].  
  
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l' [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
+
Al ser d'idees [[lliberalisme|lliberals]], en l'any [[1829]] fon tancat durant 26 mesos, i en [[1836]] fugí dels [[carlisme|carlistes]] de Llíria, cap a [[Valéncia]]. Allí, publicà un ''"Diccionario valenciano-castellano"'' en l'any [[1851]], ''"dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia"'', compilant les obres de [[Justo Pastor Fuster]], [[Carles Ros]] i [[Lluís Lamarca i Morata|Lluís Lamarca]], i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
  
 
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
 
[[Constantí Llombart]] i [[Ramon Andrés i Cabrelles]] publicaren en l'any [[1887]] una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la [[llengua valenciana]] del moment.  
Llínea 20: Llínea 20:
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
 
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de [[Jogim Martí i Gadea]].
  
 +
== Obra ==
 +
* Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, [[1851]]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
*VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9
+
* VV.AA, ''"Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià"'', RACV, Valéncia, [[2004]]. ISBN 84-96068-57-9
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm Cervantes virtual]
+
* http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/09256107699870540757857/thm0000.htm Cervantes virtual]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 
[[Categoria:Filòlecs valencians]]

Última revisió del 19:54 16 nov 2022

Josep Escrig i Martínez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Lexicógraf
Naiximent: 1791
Lloc de naiximent: Llíria, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1869
Lloc de defunció: Llíria, Regne de Valéncia, Espanya

Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - † 1869), fon un lexicógraf valencià.

Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.

Al ser d'idees lliberals, en l'any 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en l'any 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.

Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en l'any 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.

En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.

Obra[editar | editar còdic]

  • Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, 1851

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]