Edició de «Josep Bernat i Baldoví»

{{Biografia|
| nom = Josep Bernat i Baldoví
| image = [[File:Bust de Bernat i Baldoví.jpg|300px|<center>Bust de l'escritor valencià '''Josep Bernat i Baldoví'''</center>]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritor i poeta
| data_naix = [[19 de març]] de [[1809]] 
| lloc_naix = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[31 de decembre]] de [[1864]] 
| lloc_mort = [[Sueca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Josep Bernat i Baldoví''' ([[Sueca]],<ref>{{cita publicació |nombre= |apellido= |enlaceautor= |coautores= |título= Sueca conservarà una placa de la casa de Bernat i Baldoví abans de derribar-la|url= http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070307/ribera/sueca-conservara-placa-casa_20070307.html|publicación= Les Provincias|editorial= |fecha=[[7 de març]] de [[2007]] |fechaacceso=22-08-2008 }}</ref> [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[19 de març]] de [[1809]] - † [[31 de decembre]] de [[1864]]) fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] célebre fonamentalment pels seus [[sainet]]s. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic ''[[El Virgo de Vicenteta]] ''.

Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]]. Des dels 24 anys va patir sordera, per lo que li varen posar el malnom en [[valencià]] antic ''Lo sort'', és dir, ''El sort''. Fon diputat en Corts per [[Sueca]] i més tart fon alcalde d'esta ciutat.

La seua producció lliterària en [[valencià]] és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «[[La Donsaina]]» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). 

Fon autor dels primers [[llibret|llibrets de falla]] ([[1855]]) i se li considera un pioner del teatre popular [[valencià]]. Va escriure també alguns [[Milacres de Sant Vicent|milacres]] per a les tradicionals representacions de la festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]].

== El Virgo de Vicenteta ==

Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[Valéncia]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]],  defén l'idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Sigle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]] '' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] '', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:
<center>
''[...] Obri el temple de l'amor''<br />
''la burra al cap d'un estable''<br />
''i al punt va el burro en lo sable''<br />
''a fer-li guàrdia d'honor;''<br />
''i per més que ella en fervor,''<br />
''rebusna, coceja i bota,''<br />
''tot aquell rabo de jota''<br />
''li emboca per lo pitou.''<br />
''¡I a mi que en manco en tinc prou''<br />
''no ha d'haver ningú que em fota!''<br />
</center>

En L'any [[1979]] el director de cine valencià [[Vicent Escrivà]] feu una versió cinematogràfica de ''El Virgo'', en l'actriu italiana [[Maria Rosaria Omaggio]] com a protagonista.

== Obres ==

*''L'Agüelo Pollastre'', parodia de ''[[Don Juan Tenorio]] '' de [[José Zorrilla]].
*''Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua''.
*''Colecció de quadros''.
*''Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa''.
*''Un Fandanguet en Paiporta''.
*''El Gafaüt''.
*''Jeroni i Bartoleta o la viuda i l'escolà''.
*''La Llejor i la bellea'', milacre.
*''El Mocador'', milacre.
*''Pasqualo i Vicenteta o El tribunal de Favara''.
*''Qui tinga cucs que pele fulla, o Obedecer al que manda''.
*''El Rei moro de Granada''.
*''La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols''.
*''Vicenteta la de Patraix''.
*[[1845]] ''[[El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar be no costa un pacho]]''.

== Cites ==

{{Cita|Que en este mon hi ha qui diu, i es cosa que es pot provar, 'que aquell que del poble es riu tart o pronte ha de plorar'.|Bernat i Baldoví (Llibret de la Falla del Tros Alt, 1861). Cita publicada en la [[revista Rogle]] nº 78, març 2013, que edita el [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}}

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==

*[http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=42 Biografia en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] de l'[[Universitat d'Alacant]].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XIX]]
[[categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:alcaldes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Diputats d'Espanya del regnat d'Isabel II]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Dramaturcs valencians]]
[[Categoria:Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]