Diferència entre les revisions de "José Melchor Gomis"
m (Correcció de faltes i alguna puntualisació) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Esbos}} | {{Esbos}} | ||
| − | + | ||
| − | ''' | + | '''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], 6 de giner de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), compositor [[valencià]] del [[romanticisme]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
=== Primers anys === | === Primers anys === | ||
| − | + | Naixqué en la ciutat d'Ontinyent lo 6 de giner de 1791. Fill de músic i pintor Josef Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament de lo Regne de Valéncia. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica de lo Regne de Valencià, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marcha a [[Valéncia]]. | |
| − | + | Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En Valéncia vixqué en Masarnau. Des de Valéncia eren diversos els viages que realisava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], on estrenà el drama unipersonal (en només un personage i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit. | |
| − | === Vida entre | + | === Vida entre Paris i Londres === |
| − | Exiliat | + | Exiliat en França al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], l'any [[1823]]. Viajà a París. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs. |
| − | El 1827 | + | El 1827 viajà a [[Londres]] on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i on publicà diverses cançons sobre tema espanyol. |
| − | === Retorn a | + | === Retorn a Paris === |
| − | Retornat a París compon diverses òperes sobre text | + | Retornat a París compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en el 2001, que posteriorment es representà en lo [[Teatre de la Sarsuela]] de [[Madrit]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] aixina com en la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per Rossini. |
| − | També | + | També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós a l'época que s'utilisà en Mèxic i en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini. |
| − | + | Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]]'', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que només lo adaptà per a música de banda. | |
| − | Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de | ||
| − | Josep | + | Josep Melchor Gomis és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. |
| − | + | En l'any 2005 s'identificà en l'archiu històric d'[[Ontinyent]] un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig. | |
| − | == | + | == Òperes == |
| − | *'' | + | *''Sensibilisat i prudència o l'Aldeana'', Madrit, 1821 |
*''Le Favori'', no estrenada, 1829 | *''Le Favori'', no estrenada, 1829 | ||
*''La Damnée'', no estrenada, 1831 | *''La Damnée'', no estrenada, 1831 | ||
| Llínea 37: | Llínea 36: | ||
*''Rock le Barbu'', París, 1836 | *''Rock le Barbu'', París, 1836 | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
| − | |||
| − | |||
Revisió de 12:09 19 gin 2008
José Melchor Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de giner de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), compositor valencià del romanticisme.
Biografia
Primers anys
Naixqué en la ciutat d'Ontinyent lo 6 de giner de 1791. Fill de músic i pintor Josef Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament de lo Regne de Valéncia. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica de lo Regne de Valencià, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marcha a Valéncia.
Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la Catedral de Valéncia i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En Valéncia vixqué en Masarnau. Des de Valéncia eren diversos els viages que realisava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de Miquel Osca i Guerau, a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a Madrit, on estrenà el drama unipersonal (en només un personage i estrenat prèviament en Valéncia) La aldeana sense massa èxit.
Vida entre Paris i Londres
Exiliat en França al pujar al tro Ferran VII, l'any 1823. Viajà a París. Amic de Masarnau, Berlioz, Rossini, Meyerbeer, començà a obtindre renom en els círculs parisencs.
El 1827 viajà a Londres on estrenà la cantada L'hivern en molt bona acollida i on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.
Retorn a Paris
Retornat a París compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar Le diable à Seville, Le portefaix, Rok le barbu i Le revenant. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en el 2001, que posteriorment es representà en lo Teatre de la Sarsuela de Madrit en Tolosa de Llenguadoc aixina com en la seua ciutat natal Ontinyent. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per Rossini.
També compongué música incidental per al drama Aben Humeya de Francisco Martínez de la Rosa, i un manual de cant famós a l'época que s'utilisà en Mèxic i en els Estats Units. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.
Se li ha atribuït l'autoria de l'Himne de Rec, oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que només lo adaptà per a música de banda.
Josep Melchor Gomis és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.
En l'any 2005 s'identificà en l'archiu històric d'Ontinyent un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.
Òperes
- Sensibilisat i prudència o l'Aldeana, Madrit, 1821
- Le Favori, no estrenada, 1829
- La Damnée, no estrenada, 1831
- Le Diable à Seville, París, 1831
- Botany Bay, no estrenada, 1832
- Le Revenant, París, 1833
- Le Portefaix, París, 1834
- Le Comte Julien, no estrenada, 1836
- Rock le Barbu, París, 1836