Edició de «José Gimeno Martínez»

{{Biografia|
| nom = José Gimeno Martínez
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Ceramiste
| data_naix = [[1889]]  
| lloc_naix = [[Manises]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1967]] 
| lloc_mort = [[Manises]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''José Gimeno Martínez''' ([[Manises]], [[1889]] - † [[1967]]) fon un mestre ceramiste [[Valencians|valencià]].

== Biografia ==

José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en només 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.

A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].

En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.

El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].

== Premis ==

També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en varies exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]].

== Obrador ==

El seu obrador, l'empresa ''La Ceràmica Valenciana'', tingué continuïtat, primer en els seus fills, Manuel i Vicente, i actualment en els seus nets, Vicente i Maria José. S'han mantés fidels a la llínea d'elaboració de ceràmica artesanal iniciada per Josep Gimeno, millorant inclús alguna de les seues tècniques, adaptant-se, per supost, als temps. La diversificació de la producció ha segut un factor important en el desenroll de l'empresa, que produïx taulells destinats a la construcció i decoració de reproduccions de ceràmica popular valenciana, peces de decoració i també de restauració i reposició de materials en obres de rehabilitació o proyectes de decoració personalisada. 

Destaquen dos importants llínees de producció, com són la reedició de [[socarrat|socarrats]] (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). També en esta etapa més actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la [[Generalitat Valenciana]], entre uns atres.

== Referències ==

* [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Ceramistes]]
[[Categoria:Manises]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
 | nom = José Gimeno Martínez
-| image = [[File:Ceramista Jose Gimeno Martinez.jpg|250px]]
+| image =
 | peu =
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en a soles 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.
+José Gimeno naix en la localitat valenciana de Manises, en la comarca de [[L'Horta|l'Horta]], en el si d'una família que fabrica artesanalment peces de ceràmica (escurada). La modèstia dels seus orígens no li impedix accedir als estudis; aixina, quan conta en només 13 anys, inicia la seua formació acadèmica de dibuixant i pintor en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] en la capital valenciana, i també la de ceramiste en l'Escola Practica de Ceràmica de Manises, baix la direcció de Muñoz Dueñas, compatibilisant les practiques ajudant en el taller familiar.
-A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les més prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
+A l'edat de 19 anys assumix la direcció artística de la fàbrica d'escurada de Juan Bautista Cabedo “La Rosa”, una de les mes prestigioses de Manises. Treballà en posterioritat per a la fabrica de taulells de Francisco Lahuerta, en la qual realisà algunes obres que firma, i que encara es conserven: el ròtul publicitari de la pròpia fabrica (actualment en el [[Museu de Ceràmica de Manises]]) i un calvari per al Mont Carmel en [[Palestina]].
-En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.
+En l'any [[1925]], becat per l'Estat, realisa un viage a [[Paris]], a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, i visita diferents museus parisins (Museu Cluny, Manufacture Nationale de Sèvres i el d'Arts Decoratives), en els quals descobrix l'importància històrica de la ceràmica de Manises. A partir d'este moment pren la decisió de dedicar-se a la reproducció de peces de la ceràmica tradicional valenciana dels [[sigle XVIII|segles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]], lo qual es fa realitat en el moment en que es fa càrrec del taller familiar –en la década dels anys 20–. D'allí eixiran peces pròpies de la taulelleria d'eixos sigles.
 El reconeiximent al seu treball arriba pronte i es el destinatari d'importants encàrrecs per a la restauració en edificis notables; es el cas, entre uns atres, del [[Palau de la Generalitat]], a on s'ocuparà dels paviments de la Sala Daurada, com també del del Saló d'Embaixadors en el [[Palau Comtal de Cocentaina|Palau Comtal]] de [[Cocentaina]]. Es obra seua el socul de la capella de l'[[Universitat de Valéncia]] i el panel de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica de Valéncia]].
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 == Premis ==
-També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en vàries exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda més important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]].
+També arriben els premis i distincions entre els anys 50 i 60, sent mereixedor, entre uns atres, d'alguns tan destacats com la Medalla d'Or en varies exposicions nacionals ([[1943]] i [[1952]]), la Primera Medalla en [[Montecarlo]] ([[1953]]), la Medalla commemorativa de la [[Fira Mostrari Internacional de Valéncia]] ([[1963]]) –event en el que participava regularment–, o el d'Artesà Eixemplar d'Espanya ([[1966]]), títul concedit pel Govern. Ya, despuix de mort, en [[1969]] la seua localitat li dedicà un monument en l'avinguda mes important, una escultura de figura completa, realisada en bronze per [[Octavi Vicent]], i també un carrer. També la ciutat de [[Valéncia]] li dedicà una plaça, en el barri de Malilla, en l'any [[1970]].
 == Obrador ==
@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
 Destaquen dos importants llínees de producció, com són la reedició de [[socarrat|socarrats]] (“socarrat.net”) i de coleccions de disseny (“Sagen Ceramics”). També en esta etapa més actual goja d'importants reconeiximents i distincions, com ara el Premi a la Qualitat i Disseny (1994, 1997 i 2000), el Premi Alfa d'Or (1980, 2000 i 2002) o el Premi NOVA 2006 de la [[Generalitat Valenciana]], entre uns atres.
-== Vore també ==
-* [[Ceràmica de Manises]]
-* [[Museu de Ceràmica de Manises]]
-* [[Manises]]
 == Referències ==
 * [http://www.culturavalenciana.es/historia/jose-gimeno-martinez-el-gran-ceramiste-de-manises/ José Gimeno Martínez, el gran ceramiste de Manises - [[Juli Moreno]] - Cultura Valenciana]
-* José Gimeno Martínez, ceramista de Manises, artícul de Francesc Almela i Vives
-== Bibliografia ==
-* Llorens Artiguas, J. ''Cerámica popular española''. Editorial Blume, 1970
-* Pinedo, Concepción; Vizcaino, Eugenia. ''La Cerámica valenciana en la historia''. Editorial Everest, 1977, ISBN 8424128419, ISBN 978-8424128418
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|José Gimeno Martínez}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Gimeno_Mart%C3%ADnez José Gimeno Martínez en Wikipedia]