Edició de «Joaquim Sorolla»

{{artícul destacat}}
{{Biografia|
| nom = Joaquim Sorolla i Bastida
| image = [[File:Joaquín Sorolla 004.jpg|250px|<center>'''Joaquim Sorolla, autorretrat'''</center>]]
| peu = Joaquim Sorolla
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Pintor.
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]  
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[10 d'agost]] de [[1923]]
| lloc_mort = [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.

==Vida==
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara.

És en l'Acadèmia de Sant Carles a on coneix a un atre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tart acabaria seent la seua esposa, Clotilde García. En [[1880]] va conseguir una Medalla de Plata per la seua obra ''Moro aguaitant l'ocasió de la seua venjança'' en l'exposició de la societat ''L'Iris''.

Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]

Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. Fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] a on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]] 
En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora de Pérez d'Ayala en el jardí de sa casa en [[Madrit]], patix un atac d'hemiplèxia que minvà dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Muigué en sa casa de [[Cercedilla]] el [[10 d'agost]] de [[1923]].

== Obra ==
Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:

=== Etapa de formació (1863-1888) ===
* [[Marina (Sorolla)|Marina]] ([[1880]])
* [[San Lluís, Rei de França]] ([[1882]])
* [[El crit del palleter]] ([[1884]])
* [[Acadèmia del natural]] (1884)
* [[Moro en taronges]] ([[1885]]-[[1886]])
* [[El Pare Jofré defenent a un foll]] ([[1887]])
* [[Acadèmia del natural-Nu masculí]] (1887)

=== Etapa de consolidació (1889-1899) ===
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889)
* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
* [[El pillastre de plaja]] (1891)
* [[El bes de la reliquia]] (1893)
* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)
* [[¡ Encara diuen que el peix és car !]] (1894)
* [[Retrat de Benito Pérez Galdós]] (1894)
* [[Mare (Sorolla)|Mare]] (1895)
* [[Barca en l'Albufera]] (1895)
* [[Joaquin Sorolla Garcia vestit de blanc]] (1896)
* [[Cosint la vela]] (1896)
* [[Una investigació]] (1897)
* [[Menjar en la barca]] (1898)
* [[Cordellers de Xàbia]] (1898)
* [[Trista herència]] (1899)
* [[Falucho en el port de Valéncia]] (1899)

=== Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) ===
* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
* [[Retrat de Beruete]] (1902)
* [[Nu de dòna]] (1902)
* [[Les tres veles]] (1903)
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
* Bous en el mar. Estudi per a “Sol de la vesprada” (1903)
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
* [[Autorretrat]] (1904)
* [[El peixcador]] (1904)
* [[Els meus fills]] (1904)
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904)
* [[Retrat de la tiple Isabel Brú]] (1904)
* [[Els yayos dels meus fills]] (1905)
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905)
* [[Retrat de Santiago Ramón i Cajal]] (1906)
* [[Instantànea, Biarritz]] (1906)
* [[Maria Guerrero (Sorolla)|Maria Guerrero]] (1906)
* [[Tempestat sobre Peñalara, Segòvia]] (1906)
* [[El bany en La Granja]] (1907)
* [[El bany de la reina, Valsaín]] (1907)
* [[Botant a la corda, La Granja]] (1907)
* [[Retrat d'Alfonso XIII en uniforme d'húsars]]
* [[Font de l'Alcàsser de Sevilla]] (1908)
* [[Peixcadora en el seu fill, Valéncia]] (1908)
* [[Passeig a la vora de la mar]] (1909)
* [[El bany del cavall]] (1909)
* [[Despuix del bany]] (1909)
* [[Clotilde assentada en un sofà]] (1910)
* [[Chiquets en la plaja]] (1910)
* [[Clotilde en trage de nit]] (1910)
* [[Davall del tendal, plaja de Zarauz]] (1910)

=== Etapa final (1911-1920) ===
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)
* [[La sesta]] (1911)
* [[Tipos del Roncal]] (1912)
* [[Chiqueta entrant en el bany‎]] (1915)
* [[Peixcateres valencianes]] (1915)
* [[La bata rosa]] (1916)
* [[Valencia. Las grupas|Valéncia. Les grupes]] (1916)
* [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917)
* [[Capella de la finca de Làchar]] (1917)
* [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918)
* [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917)
* [[Retrat de Raquel Meller]] (1918)
* [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918)
* [[Jardí de la Casa Sorolla (1918-1919)]]
* [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919)
* [[Jardí de la Casa Sorolla (1920)]]
* [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920)

== Vore també ==
* [[Museus de la ciutat de Valéncia]]
* [[Hispanic Society of America]]
* [[Museu Sorolla (Madrit)]]

==Referències==
* Chilvers, Ian (2004). Diccionario del arte del siglo XX. Diccionario Oxford-Complutense. Madrid: Edición de Arturo Colorado Castellary, Editorial Complutense. p. 773. ISBN 978-84-74916003. OCLC 436924875
* [https://www.culturaydeporte.gob.es/msorolla/el-museo/el-edificio.html «El edificio del museo: la casa Sorolla». Museo Sorolla]
* Moreira, Marta (20 de noviembre de 2013). «Benlliure, Sorolla y Blasco Ibáñez, una amistad a tres bandas». ABC
* [https://www.levante-emv.com/valencia/2015/10/07/obras-juventud-sorolla-segrelles-o-12529460.html «Obras de juventud de Sorolla». Levante EMV. 7 de octubre de 2015]
* [https://www.worldcat.org/es/title/48691536 Sorolla, Joaquín (2000). Joaquín Sorolla.. Barcelona, España: Ediciones Polígrafa]
* Torres González, Begoña (2009). Sorolla: La magia de la luz. Madrid: Editorial LIBSA. p. 332. ISBN 9788466210409

==Bibliografia==
* Felipe Garín, Facundo Tomás. ''Joaquín Sorolla ([[1863]]-[[1923]])'', Tf. Editors. [[Madrit]] ([[2006]])
* Tomás Ferré, Facundo (2006). Joaquín Sorolla: (1863-1923). Aficiones, 7. Madrid: TF Editores. ISBN 9788496209749. OCLC 8886253.
* Torres González, Begoña (2005). Sorolla. Grupo Editorial Diana. ISBN 84-662--1040-7

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Joaquín Sorolla}}

* [http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes.
* [http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés).
* [http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'octubre de 2006 al 7 de giner de 2007
* [http://www.jdiezarnal.com/sorollabiografia.html Jdiez Arnal. Biografia de Joaquin Sorolla]

{{Llista artículs destacats}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]