Edició de «Joaquim Sorolla»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 5: Llínea 5:
 
| peu = Joaquim Sorolla
 
| peu = Joaquim Sorolla
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
−
| ocupació = Pintor
+
| ocupació = Pintor.
 
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]   
 
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]   
 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
Llínea 15: Llínea 15:
 
==Vida==
 
==Vida==
 
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
 
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
−
Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].
+
Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia. Al quedar òrfens la seua germana Eugènia i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].
  
 
En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara.
 
En l'any [[1874]] escomençà a estudiar en l'Escola Normal Superior a on li varen aconsellar matricular-se en les classes nocturnes de dibuix en l'Escola d'Artesans. En esta última rep, en [[1879]], una caixa de pintures i un diploma com a premi «per la seua constant aplicació en el dibuix de figura». Eixe mateix any ingressà en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles]] al mateix temps que treballava en el taller del seu tio, qui estudià en pintors com Manuel Matoses, Benlliure o Guadalajara.
Llínea 23: Llínea 23:
 
Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]
 
Acaba la seua formació, i escomença a enviar les seues obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts, com la de [[Madrit]] en maig de [[1881]], a on va presentar tres marines valencianes que passaren sense pena ni glòria perque no encaixaven en la pintura oficial, de temàtica històrica i dramàtica. L'any següent, va estudiar l'obra de [[Velázquez]] i atres autors en el [[Museu del Prat]]. Per fi, en [[1883]], conseguix una medalla en l'[[Exposició Regional de Valéncia]] i, en [[1884]], conquista la glòria rebent la Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional gràcies a la seua obra ''Defensa del parc d'Artilleria de Montlleó'', obra melodramàtica i fosca feta expressament per a l'exposició, tal com li va dir a un colega seu: “Ací, per a donar-se a conéixer i guanyar medalles, cal fer morts.”[[Image:Critdelpalleter.jpg|right|thumb|''"Yo, Vicent Doménech, un pobre palleter, li declare la guerra a Napoleó. ¡Vixca [[Ferran VII]] i mort als traïdors!"'' - ''El crit del palleter'' (1884)]]
  
−
Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. Fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] a on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.
+
Collí un atre gran èxit en [[Valéncia]] en la seua obra ''El crit del palleter'' sobre la [[Guerra de la Independència Espanyola|Guerra de la Independència]]. D'esta manera, fon pensionat per la [[Diputació Provincial de Valéncia]] per a viajar a [[Roma]] on, al mateix temps que treballava, conegué l'[[art]] [[Classicisme|clàssic]] i [[Renaiximent|renaixentista]], aixina com els grans museus, contactant, ademés, en atres artistes.
  
 
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.
 
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.
  
 
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]  
 
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]  
−
En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).
+
En [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).
  
 
En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
 
En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
−
[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.
+
[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.
  
 
Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.
 
Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.
  
−
En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora de Pérez d'Ayala en el jardí de sa casa en [[Madrit]], patix un atac d'hemiplèxia que minvà dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Muigué en sa casa de [[Cercedilla]] el [[10 d'agost]] de [[1923]].
+
En [[1920]], mentres pintava el retrat de la senyora Pérez d'Ayala en el jardí de sa casa en [[Madrit]], patix un atac d'hemiplèxia que minvà dràsticament les seues facultats físiques i mentals. Muigué en sa casa de [[Cercedilla]] el [[10 d'agost]] de [[1923]].
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==
Llínea 41: Llínea 41:
  
 
=== Etapa de formació (1863-1888) ===
 
=== Etapa de formació (1863-1888) ===
−
En el periodo formatiu de Sorolla, es reflectix en les seues obres sobretot les seues raïls i evolució, realisades en una paleta en la que predominen els tons obscurs i de gama baixa. Entre les obres d'esta etapa destaca la pintura de gran format, La reina donya Mariana d'Àustria, còpia de Velázquez de l'any 1884, que ejemplifica la profunda impressió que va provocar en Sorolla la pintura del mestre sevillà.
+
* [[Marina (Sorolla)|Marina]] (1880)
−
 
+
* [[San Lluís, Rei de França]] (1882)
−
* [[Marina (Sorolla)|Marina]] ([[1880]])
+
* [[El crit del palleter]] (1884)
−
* [[San Lluís, Rei de França]] ([[1882]])
+
* [[Moro en taronges]] (1885-1886)
−
* [[El crit del palleter]] ([[1884]])
 
−
* [[La reina donya Mariana d'Àustria]] (1884)
 
−
* [[Acadèmia del natural]] (1884)
 
−
* [[Moro en taronges]] ([[1885]]-[[1886]])
 
 
* [[El Pare Jofré defenent a un foll]] ([[1887]])
 
* [[El Pare Jofré defenent a un foll]] ([[1887]])
−
* [[Acadèmia del natural-Nu masculí]] (1887)
 
  
 
=== Etapa de consolidació (1889-1899) ===
 
=== Etapa de consolidació (1889-1899) ===
−
En les obres d'esta etapa de Sorolla, s'aprecia com Joaquín Sorolla, va definint cada volta més el seu propi llenguage, vinculat a un naturalisme lluminista que es fa més visible a partir de l'any [[1894]] i que alcança el seu màxim esplendor en la década següent. El màxim exponent d'esta época és la seua obra ''¡ Trista herència !'' de [[1899]].
 
−
 
 
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889)
 
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889)
 
* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
 
* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
Llínea 65: Llínea 58:
 
* [[Barca en l'Albufera]] (1895)
 
* [[Barca en l'Albufera]] (1895)
 
* [[Joaquin Sorolla Garcia vestit de blanc]] (1896)
 
* [[Joaquin Sorolla Garcia vestit de blanc]] (1896)
−
* [[Cosint la vela]] (1896)
 
 
* [[Una investigació]] (1897)
 
* [[Una investigació]] (1897)
 
* [[Menjar en la barca]] (1898)
 
* [[Menjar en la barca]] (1898)
Llínea 72: Llínea 64:
 
* [[Falucho en el port de Valéncia]] (1899)
 
* [[Falucho en el port de Valéncia]] (1899)
  
−
=== Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) ===
+
=== Etapa de culminació (1900-1910) ===
−
L'etapa de plenitut de Sorolla en moltes de les seues obres pintades o ambientades en [[Valéncia]], reflectix en freqüència el treball i el descans dels peixcadors de Valéncia, captats en diferents moments del dia i en diferents estacions de l'any, aixina com les seues populars escenes de bany, en pintures com a ''Chiquets en la plaja'' o ''Nadadors de Xàbia''.
 
−
 
 
−
Totes estes obres mostren l'evolució que durant estos anys, ira experimentant la producció de Sorolla a través de dos de les seues principals temàtiques.
 
−
 
 
−
També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].
 
−
 
 
 
* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
 
* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
 
* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
 
* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
 
* [[Retrat de Beruete]] (1902)
 
* [[Retrat de Beruete]] (1902)
−
* [[Nu de dòna]] (1902)
 
 
* [[Les tres veles]] (1903)
 
* [[Les tres veles]] (1903)
 
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
 
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
−
* Bous en el mar. Estudi per a “Sol de la vesprada” (1903)
 
 
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
 
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
 
* [[Autorretrat]] (1904)
 
* [[Autorretrat]] (1904)
−
* [[El peixcador]] (1904)
+
* [[El peixcador]]
 
* [[Els meus fills]] (1904)
 
* [[Els meus fills]] (1904)
 
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904)
 
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904)
−
* [[Retrat de la tiple Isabel Brú]] (1904)
 
 
* [[Els yayos dels meus fills]] (1905)
 
* [[Els yayos dels meus fills]] (1905)
 
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905)
 
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905)
Llínea 113: Llínea 96:
  
 
=== Etapa final (1911-1920) ===
 
=== Etapa final (1911-1920) ===
−
En els seus últims anys, va dedicar en gran part el seu temps, al magne proyecte de Visió d'Espanya, per a la Hispanic Society of America de Nova York, pero sense deixar en esta época, les seues habituals escenes de plaja i valencianes, aixina com retrats tant d'exterior com d'interior, com  ''Retrat de Raquel Meller'', ''Jardí de la casa Sorolla'' o ''Valéncia. Les Grupes'' (dins del proyecte Visió d'Espanya).
 
−
 
 
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)
 
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)
 
* [[La sesta]] (1911)
 
* [[La sesta]] (1911)
Llínea 123: Llínea 104:
 
* [[Valencia. Las grupas|Valéncia. Les grupes]] (1916)
 
* [[Valencia. Las grupas|Valéncia. Les grupes]] (1916)
 
* [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917)
 
* [[El pati de Comares, l'Alhambra de Granada]] (1917)
−
* [[Capella de la finca de Làchar]] (1917)
 
 
* [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918)
 
* [[Escullera, Sant Sebastià]] (1917-1918)
 
* [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917)
 
* [[Joaquim Sorolla i Garcia assentat]] (1917)
 
* [[Retrat de Raquel Meller]] (1918)
 
* [[Retrat de Raquel Meller]] (1918)
 
* [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918)
 
* [[Safareig de l'Alcàsser de Sevilla]] (1918)
−
* [[Jardí de la Casa Sorolla (1918-1919)]]
+
* [[Jardí de la Casa Sorolla (1918-1919)|Jardí de la casa Sorolla]] (1918-1919)
 
* [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919)
 
* [[Helena en la cala de Sant Vicent, Mallorca]] (1919)
−
* [[Jardí de la Casa Sorolla (1920)]]
+
* [[Jardí de la casa Sorolla (1920)|Jardí de la casa Sorolla]] (1920)
 
* [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920)
 
* [[Retrat de la senyora de Pérez d'Ayala]] (1920)
  
Llínea 153: Llínea 133:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Joaquín Sorolla}}
 
{{Commonscat|Joaquín Sorolla}}
−
 
+
*[http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes.
−
* [http://museosorolla.mcu.es/ Museu Sorolla], selecció d'obres i classificació per etapes.
+
*[http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés).
−
* [http://www.artrenewal.org/asp/database/art.asp?aid=1393 Art Renewal]. Galería d'obres en alta resolució (en anglés).
+
*[http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'octubre de 2006 al 7 de giner de 2007.
−
* [http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones/WebExposiciones/2006/SargentSorolla/index.htm]. ''Exposició Sargent/Sorolla'' celebrada en Madrit del 3 d'octubre de 2006 al 7 de giner de 2007
 
−
* [http://www.jdiezarnal.com/sorollabiografia.html Jdiez Arnal. Biografia de Joaquin Sorolla]
 
−
 
 
−
{{Llista artículs destacats}}
 
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Joaquim_Sorolla»