Edició de «Joan Lerma»

[[Image:Joan lerma.jpg|thumb|250px|Joan Lerma]]
'''Joan Lerma i Blasco''' ([[Valéncia]], [[15 de juliol]] de [[1951]]) és un polític del partit polític [[PSPV-PSOE]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Fon el primer president triat democràticament de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica oberta despuix de la [[Transició espanyola]]. Ocupà el càrrec des de l'any [[1982]] fins a [[1995]].

== Inicis ==

Estudià Ciències Econòmiques i Empresarials en l'[[Universitat de Valéncia]]. En el Congrés Extraordinari dels socialistes valencians celebrat en [[1979]] és triat secretari general del [[PSPV-PSOE]], substituint a [[Joan Pastor]]. En [[1979]] és triat diputat per [[Valéncia]] en el [[Congrés dels Diputats]].

== Trayectòria política ==

En [[1982]] fon proclamat president de la [[Generalitat Valenciana]]. En [[1983]] abandona el seu escó en el congrés al ser triat diputat en les acabades de crear [[Corts Valencianes]]. Havent guanyat les eleccions per majoria absoluta, les Corts ho trien novament [[president de la Generalitat Valenciana]]. Fon reelegit en [[1987]] (en majoria relativa) i [[1991]] (de nou en majoria absoluta). Al maig de [[1995]] el [[PSPV-PSOE]] pert les eleccions i la presidència és ocupada per [[Eduardo Zaplana]]. 

Des de juny de [[1995]] fins a març de [[1996]] fon [[ministre d'Administracions Públiques d'Espanya|ministre d'administracions públiques]] en l'últim govern de [[Felipe González]]. En les [[Eleccions generals d'Espanya de 1996|eleccions generals de 1996]] és triat senador per [[Valéncia]].

En l'actualitat és senador designat per les [[Corts Valencianes]] i fon portaveu del grup socialiste en el [[Senat d'Espanya|Senat]] entre [[2004]] i [[2008]]. Després de la dimissió de [[Joan Ignasi Pla]] en octubre de [[2007]] com a secretari general del [[PSPV-PSOE]], fon designat president de la comissió gestora prèvia al congrés en que fon proclamat [[Jorge Alarte]] com a nou líder dels socialistes valencians.

== Llengua Valenciana ==

El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any [[1915]].

Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituit, el nou Conseller d'Educació, [[Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.

El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].

Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià.

{{Successió 
| títul = [[PSPV-PSOE|Secretari General del PSPV-PSOE]] 
| periodo = [[1979]] - [[1997]] 
| predecessor = [[Joan Pastor]] 
| successor = [[Joan Romero]] 
| títul2 = [[President de la Generalitat Valenciana]] 
| periodo2 = [[1982]] - [[1995]] 
| predecessor2 = [[Enric Monsonís]] 
| successor2 = [[Eduardo Zaplana]] 
| títul3 = [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministre d'Administracions Públiques d'Espanya]] 
| periodo3 = [[1995]] - [[1996]] 
| predecessor3 = [[Jerónimo Saavedra]] 
| successor3 = [[Mariano Rajoy]] 
| títul4 = [[Senat d'Espanya|Portaveu del PSOE en el Senat]] 
| periodo4 = [[2004]] - [[2008]] 
| predecessor4 = [[Juan José Laborda]] 
| successor4 = [[Carmela Silva|María del Carmen Silva]] 
}}

== Vore també ==

* [[Ciprià Císcar Casaban]]
* [[Llei d'Us|Llei d'Ús i Ensenyament (sic) del valencià]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Joan_Lerma}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.joanlerma.org Pàgina personal de Joan Lerma]
* [http://www.senado.És/senadors/10560/ Informació sobre Joan Lerma en el Senat]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Ministres d'Espanya]]
[[Categoria:Diputats de les Corts Valencianes]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]