Edició de «Joan Costa i Català»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| data_naix = [[1935]] | | data_naix = [[1935]] | ||
| lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Palma de Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
− | | data_mort = | + | | data_mort = [[2005]] |
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Joan Costa i Català''' | + | '''Joan Costa i Català''', va nàixer en [[Palma de Gandia]], [[1935]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] en l'any [[2005]]. Fon un religiós [[Valencians|valencià]]. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el [[sigle d'Or]] de les lletres valencianes. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al | + | Participà en actes com el SILM de l'any [[2002]], un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes. |
− | En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'[[AVLL]] i no | + | En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'[[AVLL]] i no esperà res de les actuacions dels polítics. |
Fon reconegut com un home de be o [[Home Bo|home bo]]. | Fon reconegut com un home de be o [[Home Bo|home bo]]. | ||
− | [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] | + | [[Acadèmic de Número]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], membre de la seua Junta de Govern i President de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura]]. |
Titulat en llengua anglesa per l'[[Escola Oficial d'Idiomes]] (EOI) de [[Valéncia]]. | Titulat en llengua anglesa per l'[[Escola Oficial d'Idiomes]] (EOI) de [[Valéncia]]. | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Llicenciat en [[Filosofia]] per l'[[Universitat de Barcelona]], en [[Teologia]] per la [[Facultat Eclesiàstica]] de [[Sant Cugat del Vallés]]. | Llicenciat en [[Filosofia]] per l'[[Universitat de Barcelona]], en [[Teologia]] per la [[Facultat Eclesiàstica]] de [[Sant Cugat del Vallés]]. | ||
− | Director de les [[Escoles Professionals de Sant Josep]] de [[Valéncia]], del [[Colege Immaculada]] d'[[Alacant]], director de l'Organisació d'Estudis del [[Mediterràneu]] | + | Director de les [[Escoles Professionals de Sant Josep]] de [[Valéncia]], del [[Colege Immaculada]] d'[[Alacant]], director de l'Organisació d'Estudis del [[Mediterràneu]] |
Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles. | Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles. | ||
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la [[lliteratura valenciana]] del [[Sigle d'Or]]. | Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la [[lliteratura valenciana]] del [[Sigle d'Or]]. | ||
− | Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del | + | Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el [[manuscrit Marmoutier]] ([[Sigle XIV|s. XIV]]). |
Ha colaborat en diferents mijos de prensa en els seus artículs de temàtica llingüística i també parlant sobre la situació política actual respecte a la llengua valenciana. | Ha colaborat en diferents mijos de prensa en els seus artículs de temàtica llingüística i també parlant sobre la situació política actual respecte a la llengua valenciana. | ||
Llínea 57: | Llínea 57: | ||
Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.|'Ensenyar al qui no sap', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}} | Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o [[Joan Esteve]], més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.|'Ensenyar al qui no sap', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 19.7.1988)}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}} | {{Cita|''El último tercio del siglo XIV, todo el siglo XV y el primer tercio del XVI contemplan el desarrollo y esplendor en tierras valencianas de una lengua que todos cuantos escriben y componen en ella coinciden naturalmente en llamar valenciana. Desde el gerundense Eiximenis, a finales del siglo XIV, hasta Martí de Viciana y Cervantes en el XVI, la lengua y literatura valencianas se hacen acreedoras de inusitados elogios, hasta el punto de poderse hablar de un auténtico siglo de Oro, a pesar de todos los esfuerzos de apropiación o minimización por parte de algunos, hace imposible otra denominación que no sea la de 'Lengua Valenciana'''.|Pròlec de Joan Costa en el llibre ''Antes y después de la conquista de Valencia'' de [[Francisco Lliso i Genovés]] (Valéncia, 1991)}} |