Diferència entre les revisions de "Jingoisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
 
Es tracta d'una forma d'[[imperialisme]], en la forma de [[patriotisme]] extrem que justifica una [[política exterior]] agressiva.
 
Es tracta d'una forma d'[[imperialisme]], en la forma de [[patriotisme]] extrem que justifica una [[política exterior]] agressiva.
  
El terme ''jingoism'' fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el 13 de març de 1878.
+
El terme ''jingoism'' fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el [[13 de març]] de [[1878]].
  
 
El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).
 
El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).
  
Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanyia]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).
+
Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanya]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).
  
 
Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".
 
Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".
  
 
== Orige i etimologia ==
 
== Orige i etimologia ==
Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] (1854-1856). En 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]].
+
Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] ([[1854]]-[[1856]]). En l'any 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]].
  
Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]].<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent:
+
Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]]. <ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&amp;searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent:
  
{{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem,lt;pgt;
+
{{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem;
Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners,&lt;p&gt;
+
Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners;
Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics,&lt;p&gt;
+
 
Els russos no prendran Constantinopla.''}}
+
Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics;
 +
Els russos no prendran Costantinoble.''}}
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 10:21 18 gin 2023

Es denomina jingoisme al nacionalisme exaltat partidari de l'expansió violenta sobre atres nacions.

Es tracta d'una forma d'imperialisme, en la forma de patriotisme extrem que justifica una política exterior agressiva.

El terme jingoism fon acunyat pel radical George Holyoake en una carta al periòdic britànic The Daily News el 13 de març de 1878.

El seu orige es troba en Gran Bretanya, a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).

Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees (França, Alemanya, Rússia) i en menor medida els Estats Units (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).

Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic Rudyard Kipling qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".

Orige i etimologia[editar | editar còdic]

Durant l'era victoriana, Rússia era vista com una amenaça tant per a l'equilibri europeu com per als interessos britànics en la Índia. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la Guerra de Crimea (1854-1856). En l'any 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una crisis diplomàtica, que es va resoldre gràcies al Congrés de Berlín, en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre Benjamin Disraeli, varen forçar al recentment creat estat búlgar (recolzat per Rússia, que seguia una política paneslavista) a acceptar el Tractat de Sant Stefano, en el que se cedia Macedònia a l'Imperi otomà.

Encara que alguns han senyalat un improvable orige vasc (jainko, lliteralment «el senyor de dalt», en referència a Deu), la paraula jingoísme sorgí d'una cançó patriòtica del music-hall britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un hipocorístic coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del sigle XVII. [1] Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent:

No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem;

Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners;

Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics;

Els russos no prendran Costantinoble.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons