Edició de «Jeroni Muñoz»

{{Biografia|
| nom = Jeroni Muñoz
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
| ocupació = Astrònom, geògraf i ingenier. 
| data_naix = [[1520]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
| data_mort = octubre de [[1591]] 
| lloc_mort = [[Valladolit]]  
}}
'''Jeroni Muñoz''' ([[Valéncia]], ca. [[1520]] - † [[Valladolit]]?, octubre de [[1591]]), fon un astrònom, geògraf, ingenier i hebraiste [[Regne de Valéncia|valencià]].

== Biografia ==

Jeroni Muñoz naixqué en la ciutat de Valéncia. Es va formar en [[Itàlia]], a on va aplegar a ser professor d'hebreu en [[Ancona]]. Tornà a [[Espanya]], a on va donar classes d'astronomia i hebreu, primer en el [[Studium Generale de Valéncia]] entre els anys [[1563]] i [[1578]]. En l'any [[1578]] fon nomenat catedràtic de matemàtiques en l'[[Universitat de Salamanca]], càrrec que mantingué fins al seu decés. 

Es conserva el seu testament (datat el [[2 d'octubre]] de 1591), que sembla indicar que va fallir en Valladolit. De fet, el 1[[9 d'octubre]] de 1591 el claustre de l'Universitat de Salamanca convoca una oposició per a cobrir la plaça vacant pel decés de Muñoz. 

Estigué casat en Isabel Valenzuela i tingueren, a lo manco, quatre fills: Francisco, Eudoxia, Jerónima i Estefanía.

El seu primer llibre fon un tractat d'aritmètica, publicat en Valéncia en [[1566]]. Es tracta d'un llibre d'intenció pedagògica, i que va tindre prou difusió en l'época.

El seu treball científic més interessant foren les observacions que, des de Valéncia, va realisar de la [[supernova]] de [[1572]] ([[SN 1572]]), fenomen observat també per [[Tycho Brahe]], ademés de per l'astrònom sicilià [[Francesco Maurolico]] i per l'alemà [[Wolfgang Schuler]], entre uns atres. Segons pareix per petició del rei [[Felip II]] va publicar estes observacions en un llibre que va titular: ''Libro del nuevo cometa'' (''Llibre del nou cometa''). Dita obra incloïa intents de medir el paralage del SN 1572, i demostrava que estava, per lo manco, més allà de l'òrbita de la lluna. Esta conclusió anava en contra del postulat aristotèlic de l'incorruptibilitat dels cels, lo que va ocasionar a Muñoz disputes en alguns teòlecs de l'época. No obstant, les seues observacions varen ser ben valorades per astrònoms contemporàneus, com Tycho Brahe que les incorpora en l'edició de [[1603]] de les seues ''Progymnasmata'', o per [[Cornelius Gemma]]. Les observacions de SN 1572 fetes per Muñoz seguixen sent útils en l'actualitat.

També publicà observacions des de Valéncia del [[Gran Cometa de 1577]], encara que varen tindre menys impacte que les de SN 1572.

En la crisis de la cosmologia aristotèlica, Muñoz va tractar d'harmonisar les teories dels matemàtics [[Jean Pena]] i [[Jacob Ziegler]] en les del teòlec [[Roberto Bellarmino]] i els seus propis plantejaments sobre la substància fluïda que ompli el cosmos i les esferes celests en un univers en moviment, sense ser copernicà.

Recentment s'ha publicat una obra seua inèdita, ''Introducción a la Astronomía y la geografía'' (''Introducció a l'Astronomia i la geografia''), puix va deixar de publicar en vista de la reacció de teòlecs i professors al seu llibre sobre la supernova, i va decidir viure en l'obscuritat sense publicar i llimitar-se a donar classes. D'ahí que els seus manuscrits circularen només entre els seus discípuls de confiança i es troben hui en [[Munich]], [[Roma]], [[Nàpols]] o [[Salamanca]]. Este que s'ha recuperat es trobava inèdit.

També és l'autor del primer mapa del [[Regne de Valéncia]] que va publicar [[Abraham Ortelius]], puix s'han trobat els càlculs i triangulacions.

Pero d'este gran professor de cosmògrafs espanyols ara se sap que també era eminent hebraiste, lo que fa pensar que era convers o de família de conversos. Alguns dels seus càlculs varen ser aprofitats per [[Galileu]] a partir de còpies i apunts dels seus alumnes.

També fon un eminent ingenier que, per mandat real, junt al llicenciat [[Juan de Tejada]], va proyectar i va construir l'abastiment d'aigües de [[Múrcia]], [[Lorca]] i [[Cartagena]].

Fon molt apreciat entre els seus contemporàneus. Per eixemple, [[Diego Pérez de Mesa]], que provablement fon alumne seu en l'Universitat de Salamanca, escrigué  en [[1590]] destacant-lo d'entre els professors de dit Claustre: 

{{Cita|''... al doctísimo Maestro Jerónimo Muñoz, sapientísimo en letras humanas y divinas y en todas facultades, principalmente en Lenguas, Teología positiva y Matemáticas, y en Filosofía Aristotélica y Platónica; cuyo ingenio y memoria, virtud y menosprecio del mundo, admiran extrañamente.''|Diego Pérez de Mesa, ''Libro Primero y Segundo de las Grandezas de España ...'', folio 225r, Alcalá de Henares, 1590.}}   

== Obra ==

* ''Institutiones arithmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae / auctore Hieronymo Munyos. Valentiae: ex typographia Ioannis Mey, 1566.''
* ''Libro del nuevo cometa y del lugar donde se haze y como se vera por las Parallaxes quan lexos estan de tierra y del prognostico deste / compuesto por Hieronymo Muñoz. En Valentia (...) en la officina de Pedro de Huete. 1573.''
* ''Summa del Prognostico del Cometa: y de la Ecclipse de la luna, que fue a los 26 de septiembre del año 1577 a las 12 horas, 11 minutos: el qual cometa ha sido causado, por la dicha Ecclipse. Valencia: Juan Navarro editor, 1578.'' 

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jer%C3%B3nimo_Mu%C3%B1oz Jeroni Muñoz en Wikipedia] 

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Astrònoms]]
[[Categoria:Geògrafs]]
[[Categoria:Ingeniers]]
[[Categoria:Sigle XVI]]