Edició de «Jehovà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic == | == Orige de la creència en Jehovà com a Deu únic == | ||
| − | Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver | + | Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver sigut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen. |
Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si be la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic. | Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si be la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic. | ||
| − | Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre | + | Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre el [[950 aC|950]] i el [[850 aC]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 aC|800]] i [[700 aC]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal. |
| − | Segons l'arqueòlec [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents deus: Jehovà va evolucionar d'un simple deu consort de la deesa Aixera passant a adoptar el paper de Deu nacional i finalment sent venerat com a Deu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteiste), va rebujar | + | Segons l'arqueòlec [[William G. Dever]], els [[hebreu]]s adoraven diferents deus: Jehovà va evolucionar d'un simple deu consort de la deesa Aixera passant a adoptar el paper de Deu nacional i finalment sent venerat com a Deu únic. La classe política dominant, influenciada pels perses (practicants d'un [[zoroastrisme]] de caràcter monoteiste), va rebujar la resta de divinitats convertint la majoria dels hebreus a una nova religió igualment monoteista.<ref>[http://books.google.com.au/books?id=gutdZ4e0XEMC&dq=Did+God+have+a+wife%3F&printsec=frontcover&source=bn&hl=en&ei=NAQzTPOpLIi-ce-HnLID&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CC8Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false William G. Dever, "Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel" (Eerdmans, 2005)]</ref> |
== Aleluya== | == Aleluya== | ||