Edició de «Jazz»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:BennyGoodmanandBandStageDoorCanteen.jpg|thumb|200px|Banda de Jazz]]
+
[[Image:Jazz.jpg|thumb|200px|Una banda de jazz tocant en un local]]
 
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
 
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]] '', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
  
Llínea 10: Llínea 10:
 
Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
 
Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels [[anys 20]] i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
  
Despuix de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
+
Després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
  
 
Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
 
Des de finals dels [[anys 60]] i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
  
 
== Principals músics ==
 
== Principals músics ==
[[File:Louis Armstrong restored.jpg|thumb|180px|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]
+
[[Image:Louis_Armstrong.jpg|thumb|180px|[[Louis Armstrong]], un dels més importants músics de jazz]]
 
Per orde cronològic d'estils:
 
Per orde cronològic d'estils:
* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sydney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
+
* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
  
 
* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].
 
* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: