Jaume Villanueva i Astengo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1765 - Londres, 14 de novembre de 1824), fon un religiós i historiador valencià de l'Ilustració, germà menut del també historiador Joaquín Lorenzo Villanueva (1757-1837).

Biografia

Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés José Villanueva Salvador, descendent de facendats aragonesos i naixcut en Olba (Terol), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de Taurani (república de Gènova), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en Oriola i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i Madrit i fon membre de la Real Acadèmia de l'Història. Des de l'any 1802 va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus en varis toms que acabà titulant-se Viage lliterari a les iglésies d'Espanya, obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".

Jaume visità els archius de catedrals i convents de Catalunya, Regne de Valéncia, Balears i alguns punts d'Andalusia, i anava enviant en els seus descobriment cartes al seu germà que este anotava per a fer l'obra. L'intenció de l'obra era política: fonamentar el Regalisme de l'iglésia espanyola, i la seua metodologia la del criticisme ilustrat. El seu principal objectiu era demostrar que en els primers temps del cristianisme no existia l'uniformitat dels ritos que s'observaven al començament del sigle XIX. Ad este respecte, els germans Villanueva varen resaltar quatre punts: primer, que des del principi de l'Iglésia va haver diversitat, aixina en les cerimònies de la llitúrgia, com en els ritos de l'ofici eclesiàstic. Segon, que esta diversitat de ritos no s'oponia a l'unitat de la religió. Tercer, que l'Orde romà, degudament adoptat en Espanya, va meréixer ser tractat particularment per cada una de les diòcesis, resultant d'això una "admirable varietat";. I Quart, que les cerimònies instituïdes pels eclesiàstics estaven subjectes "a mudança";, com ho demostraven moltes d'elles abolides, alterades, restablides per sínodo o mandats, i que els archius investigats demostraven esta alteració.

Entre els anys 1803 i 1806 es varen publicar en Madrit els sis primers toms de cartes baix el nom de Joaquín Lorenzo, el seu germà, que prologà l'obra i va introduir algunes notes en ella. La Guerra de l'Independència va interrompre el seu treball i Jaume estigué en el seu germà en Càdis, a on este fon diputat i ell redactor del Diari de sessions fins a 1813, lo que li va valdre constants enfrontaments en els realistes; en tornar l'absolutisme es va retirar al Convent de les Magdalenes en Valéncia i es va dedicar a la predicació. Publicà Sermón que en las exequias de la reina de España doña Isabel de Braganza.. dijo... (Valéncia, 1819). El famós editor lliberal valencià Mariano Cabrerizo li va encarregar la traducció de l'Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya del francés Alexandre de Laborde.

Enllaços externs