Jaume Bru i Vidal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 19:24 2 nov 2022 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Jaume Bru i Vidal
Jaume Bru i Vidal (1968).JPG
Jaume Bru en l'any 1968
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, croniste, escritor i poeta
Naiximent: 1921
Lloc de naiximent: Sagunt, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2000
Lloc de defunció: Sagunt, Regne de Valéncia, Espanya

Jaume Bru i Vidal, també conegut com Santiago Bru i Vidal (Sagunt, 1921 - † 2000), fon un historiador, croniste, escritor i poeta valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Estudià Magisteri en Castelló de la Plana, i més tart Filosofia i Lletres en l'Universitat de Valéncia, doctorant-se en Història Antiga. Treballà com a professor de bachillerat, i en diversos càrrecs de l'administració pública, en l'àrea de patrimoni cultural.

Des de l'any 1955 fon croniste de Sagunt fins a la seua mort. Ademés, formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta en l'entorn de l'editorial Torre.

Durant els anys 1966 a 1972 fon el president de la Secció d'Història i Arqueologia de Lo Rat Penat, societat de la qual també fon bibliotecari entre 1958 i 1964. Des de 1973 fins a la seua mort també fon croniste oficial de la ciutat de Valéncia. Fon secretari general de la secció de Cronistes Oficials del Regne de Valéncia i conseller de l'Institut d'Estudis i Investigació.

Entre 1962 i 1995 va publicar la major part de la seua obra com a historiador. Escrigué principalment en valencià.

En l'any 1989 va fundar la revista Braçal, del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre.

Premis[editar | editar còdic]

Guanyà varis premis lliteraris dels quals cal destacar el Premi Valéncia de Lliteratura en l'apartat de poesia de l'any 1959, en el seu poemari Retrobament.

En l'any 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes que concedix la Generalitat Valenciana.

Reconeiximents[editar | editar còdic]

Un certamen de poesia en la seua ciutat natal, Sagunt, porta el seu nom.

Obra[editar | editar còdic]

Poesia

  • 1958 Ala encesa. Valencia: Torre.
  • 1958 Tres cançons de primavera. Valéncia: Doménech.
  • 1960 Retrobament. Valéncia. Premio Valéncia de Lliteratura-poesia, 1959.
  • 1969 Cant al meu poble. Sagunt.
  • 1980 Antologia de poetes saguntins: Jaume Bru i Vidal. Sueca.
  • 1981 Ofrena lírica. Sagunt: Caixa d'Aforros de Sagunt.
  • 1985 Poeta en darrer cant. Sagunt: Fundació Municipal de Cultura.
  • 1986 Crit esperançat. Sagunt.
  • 1988 Testimoni i ofrena : obra poètica completa I. Sagunt: Caixa d'Aforros de Sagunt
  • 1991 Els (retrobats) poemes del 71. Sagunt: l'autor.
  • 1992 3a semana de les Lletres Valencianes, 1992: poemes de Maria Beneyto i Jaume Bru i Vidal. Silla: Ajuntament.
  • 1998 Kanèfora. Alacant: Aguaclara.
  • 1999 Antologia poètica. Valéncia: Generalitat Valenciana.
  • 1999 Recer de tardor. Valéncia: l'autor.
  • 2000 Clams d'ardida confessió. Alzira: 7 i mig.
  • 2000 Glorieta i altres poemes per a infants. Carcaixent: Ed. 96.

Teatre

  • 1977 Pigmalió (en Dagoll Dagom). Companyia Dagoll Dagom, Barcelona: Teatre Poliorama.

Ensaig

  • 1963 Les terres valencianes durant l'època romana
  • 1969 La València pre-romàntica d'Alexandre Laborde
  • 1983 La casa de la ciutat. L'Ajuntament de València
  • 1984 Toponomàstica major. Saguntum
  • 1986 L'Arxiu i Museu Històric de la ciutat de València
  • 1991 Las Rocas del Corpus y su refugio temporal de las atarazanas
  • 1995 El Camp de Morvedre en temps del cens de Floridablanca
  • 1995 La Lonja de Valencia y su entorno Mercantil

Obra en castellà

  • 1989 Poema sinfónico, Sagunt.

Enllaços externs[editar | editar còdic]