Edició de «Jamaica»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 25: Llínea 25:
 
| fronteres = 0 km
 
| fronteres = 0 km
 
| costes = 1022 km
 
| costes = 1022 km
| població = 2.820.982
+
| població = 2 889 187
| població_any = 2022
+
| població_any = 2012
| població_lloc = 140
+
| població_lloc = 141
| població_densitat = 266
+
| població_densitat = 252
 
| PIB_nominal=  
 
| PIB_nominal=  
 
| PIB_nominal_any =  
 
| PIB_nominal_any =  
Llínea 34: Llínea 34:
 
| PIB_nominal_per_cápita =  
 
| PIB_nominal_per_cápita =  
 
| PIB = [[Dólar internacional|$]] 11 690 millons
 
| PIB = [[Dólar internacional|$]] 11 690 millons
| PIB_any = 2022
+
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 136
+
| PIB_lloc = 116
| PIB_per_cápita = $ 9.297 ([[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|114º]])
+
| PIB_per_cápita = $ 4.300 ([[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|114º]])
 
| IDH = 0.715
 
| IDH = 0.715
 
| IDH_any = 2013
 
| IDH_any = 2013
Llínea 56: Llínea 56:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
'''Jamaica''' és un estat insular de les [[Antilles Majors]], de 240 km de llarc i un màxim de 80 km d'ample. L'[[illa]] de Jamaica està situada en el [[mar del Carip]], a 150 km de [[Cuba]] i a 180 km de l'illa de la [[Hispaniola]]. És el tercer país de parla [[anglés|anglesa]] més poblat d'[[Amèrica]], despuix dels [[Estats Units]] i el [[Canadà]].
+
'''Jamaica''' és un estat insular de les [[Grans Antilles]], de 240 km de llarc i un màxim de 80 km d'ample. L'[[illa]] de Jamaica està situada en el [[mar del Carip]], a 150 km de [[Cuba]] i a 180 km de l'illa de la [[Hispaniola]]. És el tercer país de parla [[anglés|anglesa]] més poblat d'[[Amèrica]], despuix dels [[Estats Units]] i el [[Canadà]].
  
Va ser una possessió espanyola coneguda com Santiago entre els anys [[1494]] i [[1655]], quan va ser invadida per tropes angleses. Posteriorment es va convertir en una possessió anglesa i més tart en una colónia britànica, coneguda com Jamaica. L'illa va conseguir la seua independència el [[6 d'agost]] de [[1962]].
+
== Enllaços externs ==
 
+
{{commonscat|Jamaica}}
== Geografia ==
 
 
 
L'illa està composta principalment per terreny montanyós rodejat d'una chicoteta franja de costa. Les ciutats se solen establir en esta planura costera.
 
 
 
El clima en Jamaica és tropical, sol ser càlit i humit, encara que en les zones de montanya pot ser un poc més fresc.
 
 
 
Pese a la seua situació, en mig de la mar Carip, no sofrix en tanta freqüència els huracans com les seues illes veïnes. Açò es deu principalment a les seues montanyes, que els desvien.
 
 
 
== Flora i Fauna ==
 
El clima de Jamaica és tropical i sustenta diversos ecosistemes en una gran riquea de plantes i animals. La seua vida vegetal ha canviat considerablement a lo llarc dels sigles; quan varen aplegar els espanyols en l'any [[1494]], llevat de chicotets clars agrícoles, el país estava profundament arborat. Els colonos europeus varen talar els grans arbres maderers per a la construcció i l'aprovisionament dels barcos, i varen rebujar les planures, les sabanes i les ales de les montanyes per a dedicar-les a intensos cultius agrícoles​. Es varen introduir moltes plantes noves, com la canya de sucre, les bananes i els cítrics.
 
 
 
Jamaica alberga unes 3.000 espècies de plantes en flors autòctones (de les quals més d'1.000 són endèmiques i 200 són espècies d'[[Orquídea|orquídees]]), mils d'espècies de flora sense flors i uns 20 jardins botànics, alguns dels quals tenen varis centenars d'anys.​ En les zones d'abundants precipitacions també hi ha [[bambú]], [[Falaguera|falagueres]], ébano, [[caoba]] i palisandro. A lo llarc de la zona costera sur i suroest es troben [[cactus]] i plantes similars de zones àrides.
 
 
 
La fauna de Jamaica, típica del Carip, inclou una fauna molt diversificada en moltes espècies endèmiques. De la mateixa manera que en atres illes oceàniques, els mamífers terrestres són en la seua majoria vàries espècies de [[rat penat]]. L'únic mamífer no rat penat autòcton que existix en Jamaica és la jutía jamaicana, coneguda localment com coney.
 
 
 
També són comuns els mamífers introduïts, com el [[javalí]] i la chicoteta [[mangosta]] asiàtica. Jamaica també alberga unes 50 espècies de reptils,​ la major de les quals és el [[cocodril]] americà; no obstant, només està present en el [[riu Negre]] i en algunes atres zones. [[Fardachos]] com els anoles, iguanes i [[Serp|serps]] com els corredors i la boa jamaicana (la serp més gran de l'illa), són comunes en zones com el Cockpit Country. Cap de les huit espècies de serps autòctones de Jamaica és venenosa.
 
 
 
Jamaica alberga unes 289 espècies d'aus, de les quals 27 són endèmiques, entre elles els loros de pico negre i la merla jamaicana.
 
 
 
Una espècie de [[tortuga]] d'aigua dolça és autòctona de Jamaica, el galápago jamaicà. Només es troba en Jamaica i en algunes illes de les Bahames. Ademés, molts tipos de [[Granota|granotes]] són comunes en l'illa, especialment les granotes arborícoles.
 
 
 
En les aigües jamaicanes abunden els peixos d'aigua dolça i salada.
 
 
 
​Abunden els insectes i atres invertebrats, entre ells el ciempiés més gran del món, el ''ciempiés jagant amazónico''. Jamaica alberga unes 150 espècies de [[Palometa|palometes]] i arnes, entre elles 35 autòctones i 22 subespecies. També és la llar nativa de la coa d'oroneta jamaicana, la palometa més gran de l'hemisferi occidental.
 
 
 
== Economia ==
 
Jamaica és un important centre turístic regional. La seua economia se centra ademés del turisme, en la producció de [[sucre]] i en l'extracció de [[bauxita]]. A estes activitats cal agregar-li el negoci que es va crear al voltant de l'image de [[Bob Marley]], utilisada tant per al turisme com per a l'explotació de la música reggae i tot lo relacionat en esta.
 
 
 
L'activitat agrària es dedica al cultiu de productes per a l'exportació, com el [[café]], el [[tabac]], la [[banana]] i la [[Sucre|canya de sucre]]; i per al consum autòcton. Ademés és un tradicional productor de [[pebre]]. Entre les activitats industrials predominen la transformació de productes agraris, la fabricació de ciment, de fertilisants, de derivats del [[petròleu]] i l'indústria textil. No obstant, totes estes riquees no revertixen igualitariament sobre la població, ya que Jamaica està històricament dominada per unes poques famílies adinerades.
 
 
 
Aixina mateix, la comercialisació de productes relacionats en la [[marihuana]] en els que apareix la bandera de Jamaica genera una àmplia font d'ingressos en este país. En l'actualitat està permés el autocultiu d'esta planta.
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [https://www.britannica.com/place/Jamaica  «"Encyclopedia Britannica – Jamaica"]
+
{{Traduït de|ca|Jamaica}}
* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/jamaica/geografia CIA. «Jamaica - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
 
* Hawthorne, Evelyn J. "The Writer and the Nationalist Model", Roger Mais and the Decolonization of Caribbean Culture, NY: Peter Lang, 1989, p. 7
 
* James, Marlon (10 March 2015). "From Jamaica to Minnesota to Myself". The New York Times
 
 
 
== Bibliografia ==
 
* Cundall, Frank. "The Story of the Life of Columbus and the Discovery of Jamaica."
 
* Grantham, H. S. et asl. (2020). "Anthropogenic modification of forests means only 40% of remaining forests have high ecosystem integrity - Supplementary Material". Nature Communications. 11 (1): 5978. Bibcode:2020NatCo..11.5978G. doi:10.1038/s41467-020-19493-3. ISSN 2041-1723. PMC 7723057. PMID 33293507
 
* Hughes, Michael. "De Lisser, Herbert G.", A Companion to West Indian Literature, Collins, 1979
 
* Savishinsky, Neil J. "Transnational popular culture and the global spread of the Jamaican Rastafarian movement." NWIG: New West Indian Guide/Nieuwe West-Indische Gids 68.3/4 (1994): 259–281
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Jamaica}}
 
  
{{Països d'Amèrica}}
+
{{Amèrica}}
  
 
[[Categoria:Jamaica]]
 
[[Categoria:Jamaica]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Amèrica]]
 
[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: