Diferència entre les revisions de "Jainisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
Se tracta d'una religió [[nastika]], que no reconeix l'autoridat dels [[texts de l'hinduisme]] ni dels sacerdots [[brahmans]].
 
Se tracta d'una religió [[nastika]], que no reconeix l'autoridat dels [[texts de l'hinduisme]] ni dels sacerdots [[brahmans]].
 
  
 
En l'actualidat, el jainisme está present en l'Índia oriental ([[Bengala]]), centre occidental ([[Rayastán]], [[Majarastra]] i [[Guyarat]]) i meridional ([[Karnataka]]), ademés d'en algunes comunitats en l'extranger.
 
En l'actualidat, el jainisme está present en l'Índia oriental ([[Bengala]]), centre occidental ([[Rayastán]], [[Majarastra]] i [[Guyarat]]) i meridional ([[Karnataka]]), ademés d'en algunes comunitats en l'extranger.
  
La seua doctrina i pràctica enfatisa en la necesidat de realisar esforços per a encaminar l'[[ànima]] cap a una conciència divina i la lliberació ([[moksa]]). Aquella ànima que vença als seus enemics interiors o alcance l'estat superior dit [[jina]] passa a ser denominada vencedora o conquistadora. L'estat més elevat se coneix com [[siddha]]. El jainisme és conegut en els texts antics també com śramaṇa dharma (deure del que confia en si mateix) o el camí dels nirgranthas (aquells sense volences ni aversions).
+
La seua doctrina i pràctica enfatisa en la necesitat de realisar esforços per a encaminar l'[[ànima]] cap a una conciència divina i la lliberació ([[moksa]]). Aquella ànima que vença als seus enemics interiors o alcance l'estat superior dit [[jina]] passa a ser denominada vencedora o conquistadora. L'estat més elevat se coneix com [[siddha]]. El jainisme és conegut en els texts antics també com śramaṇa dharma (deure del que confia en si mateix) o el camí dels nirgranthas (aquells sense volences ni aversions).
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió de 21:53 24 gin 2015

Mapa del món humà

El jainisme (en sànscrit: जैनधर्म, en tamil: சமணம் - Samaṇam) és una religió de la India, creada en el sigle VI a. C. per Majavirá. Ell dia ser l'últim omniscient d'una série de mestres iluminats dits tirthankaras.

Se tracta d'una religió nastika, que no reconeix l'autoridat dels texts de l'hinduisme ni dels sacerdots brahmans.

En l'actualidat, el jainisme está present en l'Índia oriental (Bengala), centre occidental (Rayastán, Majarastra i Guyarat) i meridional (Karnataka), ademés d'en algunes comunitats en l'extranger.

La seua doctrina i pràctica enfatisa en la necesitat de realisar esforços per a encaminar l'ànima cap a una conciència divina i la lliberació (moksa). Aquella ànima que vença als seus enemics interiors o alcance l'estat superior dit jina passa a ser denominada vencedora o conquistadora. L'estat més elevat se coneix com siddha. El jainisme és conegut en els texts antics també com śramaṇa dharma (deure del que confia en si mateix) o el camí dels nirgranthas (aquells sense volences ni aversions).

Referències