Edició de «Italià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats= [[Itàlia]], [[ | + | |estats= [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]] |
|regió= [[Europa]] meridional | |regió= [[Europa]] meridional | ||
|parlants= 70-125 millons | |parlants= 70-125 millons | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
[[Italo-dàlmata]]<br /> | [[Italo-dàlmata]]<br /> | ||
'''Italià'''<br /> | '''Italià'''<br /> | ||
| − | |nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[ | + | |nació= [[Unió Europea]], [[Itàlia]], [[Suissa]], [[San Marí]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Croàcia]], [[Orde de Malta]], [[Eritrea]], [[Eslovènia]], [[Somàlia]], [[Brasil]] |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= [[Accademia della Crusca]] | |regulat= [[Accademia della Crusca]] | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Gramàtica == | == Gramàtica == | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:Extensio del italia en europa.png|thumb|right|200px|<center>Extensió de l'italià en [[Europa]].</center>]] |
La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances. | La gramàtica italiana presenta numeroses similituts en la francesa, la portuguesa, l'espanyola, o la valenciana, en les que compartix la pertinença a la família de les llengües romances. | ||
| Llínea 85: | Llínea 85: | ||
== Dialectologia == | == Dialectologia == | ||
L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant. | L'italià és de facto una llengua prou fragmentada en dialectes, o pseudodialectes, puix que sobre una base llatina són dialectes o llengües germanes que s’han anat italianisant. | ||
| − | El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[ | + | El dialecte base de l'italià és el [[toscà]]. Dialectes propencs serien: emilià i romanyol, romanesc, sabí, marchigià, umbre, lasialo. Els dialectes nortenys relativament propencs serien: piamontés, lombart (oriental i occidental) i ligur. Alguns inclouen el venecià o véneto, si be esta última inclusió és molt discutible. Entre els dialectes surenys, normalment considerats més alluntats de l'estàndart toscà són els dels antics regnes de [[Nàpols]] i [[Sicilia]]: campà, molinasà, farese, foyià, salentí, calabrés i sicilià. |
Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics). | Consideració apart, pero també italianes, encara que alluntades de l'estàndart toscà, són les llengües sardes: campidanese, logurdurese, galurese i sasarese (sent esta última la de major influencia del castellà per eixemple per motius històrics). | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
L'italià usa 21 lletres de l'alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’ampren únicament en paraules d’orige estranger o variants gràfiques d’escritura d’us cada vegada més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantàneus en teléfons mòbils. A l'igual que el francés, l'italià gasta el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, no hi ha ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugades en present del verp avere (tindre o haver). | L'italià usa 21 lletres de l'alfabet llatí. En efecte, les lletres ‘’k, j, w, x’’ i ‘’y’’ s’ampren únicament en paraules d’orige estranger o variants gràfiques d’escritura d’us cada vegada més comú en la comunicació escrita en internet i els mensages instantàneus en teléfons mòbils. A l'igual que el francés, l'italià gasta el grup consonantic ‘’gn’’, per a representar el so de la ‘’ny’’ valenciana. En el cas de la lletra ‘’h’’, no hi ha ninguna paraula italiana en eixa lletra, exceptuant les formes conjugades en present del verp avere (tindre o haver). | ||
L'italià usa a soles un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba. | L'italià usa a soles un accent en la seua escritura (`), el qual sempre recau en l'última sílaba. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{Llengües romàniques}} | {{Llengües romàniques}} | ||