Edició de «Isabel de Villena»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox escritor | {{Infobox escritor | ||
| nom = Isabel de Villena | | nom = Isabel de Villena | ||
| − | | image = Isabel de Villena. | + | | image = Isabel de Villena.jpeg |
| − | | grandària = | + | | grandària = 190px |
| descripció = | | descripció = | ||
| seudònim = | | seudònim = | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
| premis = | | premis = | ||
| lloc web = | | lloc web = | ||
| − | | | + | | signatura = |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]] - | + | '''Elionor Manuel de Villena''', naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'[[Aragó]] i de [[Castella]], ([[Casa de Trastámara]]). Fon escritora i religiosa. |
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | La reina Maria es | + | La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Vixqué des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que varen rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En l'any [[1445]] va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de [[Valéncia]], a on seria nomenada abadesa en [[1463]], una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br /> |
| − | '''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la | + | '''Isabel de Villena''' seguix una vida de contemplació i espiritualitat que la porten a escriure, segons ha transcendit en les cròniques de l'época, diversos tractats sobre la vida religiosa. De tots ells, res més s'ha conservat una única obra que li ha favorit un reconeiximent universal, la ''[[Vita Christi]]'' (Vida de Crist), gràcies a la intervenció pòstuma de la seua successora, sor [[Aldonça de Montsoriu]], que va publicar la primera edició que va vore la llum en [[Valéncia]] en [[1497]]. Poc se sap d'atres obres, pero es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, el ''Speculum Animae'' (Espill de l'Ànima), del que l'última notícia data de l'any [[1761]], pero que hui Roman perduda. |
| − | En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel | + | En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sense dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la [[Valéncia]] del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill. |
| − | + | Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedicà la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la varen rodejar. | |
==Sobre l'obra== | ==Sobre l'obra== | ||
| − | La Vita Christi naix com | + | La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que se nomena com el [[Sigle d'Or Valencià]]. |
| − | L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon | + | Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, mos parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'iglésia de llavors. |
| + | |||
| + | L'intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar a soles en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'iglésia, aixina com l'exaltament de la dona. | ||
==Cites== | ==Cites== | ||
| Llínea 51: | Llínea 53: | ||
{{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}} | {{Cita|Part de la ''Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España'', datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: ''Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana''}} | ||
| − | + | ==Vore també== | |
| + | *[[Sigle d'Or Valencià]] | ||
| + | *[[Vita Christi]] | ||
| − | + | ==Bibliografia== | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | == Bibliografia == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
* Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4 | * Versió en francés: ''Femmes dans la Vie Du Christ'', Soeur Isabelle de Villena, Éditions de la Merci, Perpinyà (França), 2008. ISBN 978-2-9531917-A-4 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | *[http://www.edilan.es/hojas/0010.htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena] | |
| − | + | *[http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana] | |
| − | * [http://www.edilan.es/hojas/0010.htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena] | + | *[http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià] |
| − | * [http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana] | + | *[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rogle] |
| − | * [http://www.gav-valencianistes.Com/val/Isabel.htm Biografia d'Isabel de Villena, en valencià] | + | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives] |
| − | * [http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre Isabel de Villena en la Revista Rogle] | + | *[https://www.esdiario.com/777139127/La-primera-feminista-de-Espana-fue-valenciana-y-monja.html La primera feminista de España fue valenciana y monja - Esdiario] |
| − | * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1412&tit=El%20llenguage,%20netament%20valenci%E0%20de%20Sor%20Isabel%20de%20Villena El llenguage, netament valencià de Sor Isabel de Villena - Joan Costa - Cardona Vives | ||
| − | |||
| − | * [https://www.esdiario.com/777139127/La-primera-feminista-de-Espana-fue-valenciana-y-monja.html La primera feminista de España fue valenciana y monja - | ||
| − | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||