Edició de «Institut d'Estudis Occitans»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Crisis internes == | == Crisis internes == | ||
| − | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de | + | L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada a abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparéixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, hui l'IEO encara conserva un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acollida per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana. |
== Contacte == | == Contacte == | ||