Edició de «Infanteria de marina»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | Historicament, i tradicionalment, l''''infanteria de marina''' consistix en tropes terrestres en barcos militars per a defendre'ls, lliberant a la tripulació del barco de les tasques de combat, o aterrisant-los en operacions amfibies. En l'antiguetat grec-llatina i cartaginesa, l'infanteria de marina lluità en el pont de les galeres, com en l'armada de vela durant els enfrontaments. | |
Durant el curs de l'història, se formaren unitats militars especialisades en les conquistas colonials, principalment fetes per l'infanteria de marina, seguides per atres tropes en reforç i seguiment. L'especialitat d'estes unitats és, per lo tant, lluitar en terra des d'una base d'assalt maritim, barcos o barcaces de desembarc. | Durant el curs de l'història, se formaren unitats militars especialisades en les conquistas colonials, principalment fetes per l'infanteria de marina, seguides per atres tropes en reforç i seguiment. L'especialitat d'estes unitats és, per lo tant, lluitar en terra des d'una base d'assalt maritim, barcos o barcaces de desembarc. | ||
| − | L'evolució de les guerres en el [[sigle XX]], l'escala d'operacions d'aterrisage aumentà; açò portà a conseguir una major provabilitat d'oposició i una necessitat de coordinació de diversos elements militars. Les forces marines evolucionaren per a especialisar-se en les habilitats i capacitats requerides per a la guerra | + | L'evolució de les guerres en el [[sigle XX]], l'escala d'operacions d'aterrisage aumentà; açò portà a conseguir una major provabilitat d'oposició i una necessitat de coordinació de diversos elements militars. Les forces marines evolucionaren per a especialisar-se en les habilitats i capacitats requerides per a la guerra amfibia. |
==Història== | ==Història== | ||
En els inicis de la guerra naval , havia poca distinció entre mariners i soldats en un buc de guerra . Els remers de les naus gregues i romanes antigues tenien que ser capaços de lluitar ma a ma contra els remers de les naus enemigues; encara que les hoplites escomençaren a apareixer en barcos grecs especificament per al abordage de naus enemigues. | En els inicis de la guerra naval , havia poca distinció entre mariners i soldats en un buc de guerra . Els remers de les naus gregues i romanes antigues tenien que ser capaços de lluitar ma a ma contra els remers de les naus enemigues; encara que les hoplites escomençaren a apareixer en barcos grecs especificament per al abordage de naus enemigues. | ||
| − | La [[Antiga Roma|Republica romana]] fon la primera en comprendre l'importància dels soldats professionals dedicats al combat cos a cos a bordo dels bucs. Durant la Primera Guerra Punica , les tripulacions romanes foren inferiors front a l'experiencia naval dels cartaginesos i no podien esperar igualar als cartaginesos en tàctiques navals, lo que requeria un gran maniobrabilitat de la flota i experiencia tàctica. Per lo tant, els romans ampraren una nova arma que canvià la guerra naval en el seu benefici: equiparen les seues naus en el CORVUS , un llarc taulò pivotant en | + | La [[Antiga Roma|Republica romana]] fon la primera en comprendre l'importància dels soldats professionals dedicats al combat cos a cos a bordo dels bucs. Durant la Primera Guerra Punica , les tripulacions romanes foren inferiors front a l'experiencia naval dels cartaginesos i no podien esperar igualar als cartaginesos en tàctiques navals, lo que requeria un gran maniobrabilitat de la flota i experiencia tàctica. Per lo tant, els romans ampraren una nova arma que canvià la guerra naval en el seu benefici: equiparen les seues naus en el CORVUS , un llarc taulò pivotant en una caragol en forma de bec en la part inferior per a enganchar-se a les naus enemigues, possiblement desenrollat anteriorment pels siracusans contra els Atenencs durant l'expedició siciliana de la guerra del Peloponeso. |
Utilisant-ho com un pont d'embarcament, els soldats d'infanteria romans pogueren invadir una nau enemiga, transformant el combat naval en una versió de combat terrestre, a on els llegionaris romans eren imbatibles. | Utilisant-ho com un pont d'embarcament, els soldats d'infanteria romans pogueren invadir una nau enemiga, transformant el combat naval en una versió de combat terrestre, a on els llegionaris romans eren imbatibles. | ||
| − | + | El primer cos organisat d'infants de marina fon creat en Venècia pel Dux Enrico Dandolo quan va crear el primer regiment de deu companyies repartides en varis barcos. Eixe Cos participà en la conquista de Bisanci ([[1203]]-[[1204]]), més tart oficialment cridat "Fanti dona Mar" (infanteria de mar) en l'any [[1550]]. | |
| − | El primer cos organisat d'infants de marina fon creat en | ||
[[Categoria:Eixèrcit]] | [[Categoria:Eixèrcit]] | ||