Edició de «Indústria»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 3: Llínea 3:
 
L''''indústria''' és la [[activitat]] que té com [[finalitat]] transformar les [[matèria primera|matèries primeres]] en [[manufactura|productes]] elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita [[maquinària]] i [[recursos humans]] organisats habitualment en [[empresa]]s. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'[[indústria alimentària]] es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'[[alimentació]], com, el [[formage]], els [[embotit]]s, les [[conserva]]s, etc.
 
L''''indústria''' és la [[activitat]] que té com [[finalitat]] transformar les [[matèria primera|matèries primeres]] en [[manufactura|productes]] elaborats o semielaborats utilisant una font d'energia. Ademés de matèries primeres, per al seu desenroll, l'indústria necessita [[maquinària]] i [[recursos humans]] organisats habitualment en [[empresa]]s. Existixen diferents tipos d'indústries, segons siguen els productes que fabriquen. Per eixemple, l'[[indústria alimentària]] es dedica a l'elaboració de productes destinats a l'[[alimentació]], com, el [[formage]], els [[embotit]]s, les [[conserva]]s, etc.
  
Des de l'orige del ser humà, est ha tengut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del [[sigle XVIII]], i durant el [[sigle XIX]], quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com [[revolució industrial]].
+
Des de l'orige del ser humà, est ha tingut la necessitat de transformar els elements de la naturalea per a poder aprofitar-se d'ells, en sentit estricte ya existia l'indústria, pero és cap a finals del [[sigle XVIII]], i durant el [[sigle XIX]], quan el procés de transformació dels Recursos de la naturalea sofrix un canvi radical, que es coneix com [[revolució industrial]].
  
 
Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors.
 
Este canvi es basa en la disminució del temps de treball necessari per a transformar un recurs en un producte útil, gràcies a l'utilisació d'en [[modo de producció capitalista]], que pretén la consecució d'un [[benefici econòmic|benefici]] aumentant els ingressos i disminuint les despeses. En la [[revolució industrial]] el capitalisme adquirix una nova dimensió, i la transformació de la naturalea alcança llímits insospitats fins llavors.
Llínea 12: Llínea 12:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, contínua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial.
+
L'indústria va ser el sector motor de l'economia des del sigle XIX i, fins a la [[Segona Guerra Mundial]], l'indústria era el sector econòmic que més aportava al [[Producte Interior Brut]] (PIB), i el que més mà d'obra ocupava. Des de llavors, i en l'aument de la productivitat per la millora de les màquines i el desenroll dels servicis, ha passat a un segon terme. No obstant, continua sent essencial, ya que no pot haver servicis sense desenroll industrial.
  
 
El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats.
 
El [[capital d'inversió]] en [[Europa]] procedix de l'acumulació de riquea en la [[agricultura]]. El capital agrícola s'invertirà en l'indústria i en els mijos de transport necessaris per a posar en el mercat els productes elaborats.
Llínea 36: Llínea 36:
 
*''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis.
 
*''[[Indústria llaugera]]: transforma matèries primeres en brut o semielaborades en productes que es destinen directament al consum de les persones i de les empreses de servicis.
 
*[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc.
 
*[[Indústria alimentària|Alimentació]]: utilisa productes agrícoles, peixquers i ganaders per a fabricar begudes, conserves, etc.
*''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per als qui les conduïxen.
+
*''[[Indústria aeroespacial|Aeroespacial]]: s'encarrega del disseny i construcció d'aeronaus; de l'equipament que requerixen i de l'estudi per a els qui les conduïxen.
 
*''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el [[lli]] i el [[cotó]], i fibres animals com la [[llana]] i sintètiques com el *nailon i el polièster.
 
*''[[Indústria textil|Textil]]: S'encarrega de fabricar teixits i confecciona roba a partir de fibres vegetals, com el [[lli]] i el [[cotó]], i fibres animals com la [[llana]] i sintètiques com el *nailon i el polièster.
 
* ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties.
 
* ''[[Indústria farmacèutica|Farmacèutica]]: dedicat a la fabricació, preparació i comercialisació de productes químics medicinals per al tractament i també la prevenció de les malalties.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: