Edició de «Imperi romà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | {{destacat}} | + | {{Artícul destacat}} |
− | |||
{{Infobox països | {{Infobox països | ||
|nom = Imperi Romà | |nom = Imperi Romà | ||
Llínea 34: | Llínea 33: | ||
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | ||
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | ||
− | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). | + | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. |
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | ||
Llínea 128: | Llínea 127: | ||
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | ||
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | ||
− | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. | + | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. |
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | ||
Llínea 180: | Llínea 179: | ||
[[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]] | [[File:Imperio Romano 117.D.C..jpg|thumb|right|<center>Extensió de l'Imperi Romà en el [[sigle I]]</center>]] | ||
En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual. | En esta image se mostra l'enorme extensió que va tindre l'Imperi Romà, el qual passà de ser un poble de pastors assentada a vores del riu Tíber, en [[Itàlia]], a una enorme potència militar, colonial i política que dominà tota [[Europa]], el nort d'[[Àfrica]] i part d'[['Àsia]]. L' Imperi deixà un gran llegat a la cultura occidental. Assunts com la organisació política, l'idioma, el Dret, la planificació urbana i les obres públiques, per nomenar alguns, són herència de Roma per al món actual. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == | ||
− | + | *[http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (en anglés). | |
− | |||
− | * [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak The Roman Law Library] (en anglés). | ||
{{Llista artículs destacats}} | {{Llista artículs destacats}} |