Edició de «Imperi otomà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
|image_bandera = [[Archiu:Flag of the Ottoman Empire.svg|139px]] | |image_bandera = [[Archiu:Flag of the Ottoman Empire.svg|139px]] | ||
|image_escut = [[Archiu:Osmanli-nisani.svg|60px]] | |image_escut = [[Archiu:Osmanli-nisani.svg|60px]] | ||
− | |||
|image = [[Archiu:Rise and Fall of the Ottoman Empire 1300-1923int.gif|209px]] | |image = [[Archiu:Rise and Fall of the Ottoman Empire 1300-1923int.gif|209px]] | ||
− | |capital = * [[Söğüt]] ([[1299]]-[[1326]])<br> | + | |capital = *[[Söğüt]] ([[1299]]-[[1326]])<br> |
* [[Bursa]] ([[1326]]-[[1365]])<br> | * [[Bursa]] ([[1326]]-[[1365]])<br> | ||
* [[Edirne]] ([[1365]]-[[1453]])<br> | * [[Edirne]] ([[1365]]-[[1453]])<br> | ||
− | * [[ | + | * [[Constantinopla]] ([[1453]]-[[1922]]) |
|llengua = Turc otomà | |llengua = Turc otomà | ||
|govern = [[Califat]] (1517-1923)<br />[[Monarquia absoluta]] (1299-1876), (1878-1908)<br />[[Monarquia constitucional]] (1876-1878), (1908-1923) | |govern = [[Califat]] (1517-1923)<br />[[Monarquia absoluta]] (1299-1876), (1878-1908)<br />[[Monarquia constitucional]] (1876-1878), (1908-1923) | ||
Llínea 18: | Llínea 17: | ||
El '''Imperi otomà''', també conegut com a '''Imperi turc otomà''' (en [[Turc otomà|otomà]]: دولت عالیه عثمانیه ''Devlet-i Âliye-i Osmâniyye''; en [[Idioma turc|turc modern]]: ''Osmanlı Devleti'' o ''Osmanlı İmparatorluğu'') va ser un [[Estat]] [[Ètnia|multiétnic]] i multiconfesional governat per la [[dinastia osmanlí]]. Era conegut com el '''Imperi turc''' o '''Turquia''' pels seus contemporàneus, encara que els governants osmanlís mai varen utilisar eixe nom per a referir-se al seu Estat. | El '''Imperi otomà''', també conegut com a '''Imperi turc otomà''' (en [[Turc otomà|otomà]]: دولت عالیه عثمانیه ''Devlet-i Âliye-i Osmâniyye''; en [[Idioma turc|turc modern]]: ''Osmanlı Devleti'' o ''Osmanlı İmparatorluğu'') va ser un [[Estat]] [[Ètnia|multiétnic]] i multiconfesional governat per la [[dinastia osmanlí]]. Era conegut com el '''Imperi turc''' o '''Turquia''' pels seus contemporàneus, encara que els governants osmanlís mai varen utilisar eixe nom per a referir-se al seu Estat. | ||
− | En el seu màxim esplendor, entre els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] s'expandia per tres continents, ya que controlava una vasta part del [[Balcans|Surest Europeu]], el [[ | + | En el seu màxim esplendor, entre els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] s'expandia per tres continents, ya que controlava una vasta part del [[Balcans|Surest Europeu]], el [[Mig Oriente]] i el [[nort d'Àfrica]]: llimitava a l'oest en [[Marroc]], a l'est en la [[mar Caspia]] i al sur en [[Sudan]], [[Eritrea]], [[Somalia]] i [[Aràbia]]. L'Imperi otomà posseïa 29 províncies, i [[Moldàvia]], [[Transilvania]], [[*Valàquia (regió)|Valaquia]] i [[Kanat de Crimea|Crimea]] eren Estats vassalls. |
− | L'imperi va estar en el centre de les interaccions entre l'Est i l'Oest durant sis sigles. En [[ | + | L'imperi va estar en el centre de les interaccions entre l'Est i l'Oest durant sis sigles. En [[Constantinopla]] com a capital i el territori que es va conquistar baix [[Solimá el Magnífic]] —corresponent a les terres governades per [[Justinià I|Justinià el Gran]] mil anys abans—, l'Imperi otomà era, en molts aspectes, el successor [[islam|islàmic]] dels antics imperis clàssics. Numeroses traces i tradicions culturals d'estos (en camps com l'arquitectura, la cuina, l'oci i el govern) varen ser adoptats pels otomans, els qui els varen elaborar en noves formes. Estes traces culturals més tart es varen mesclar en les característiques dels grups ètnics i religiosos que vivien dins dels territoris otomans i varen crear una nova i particular identitat cultural otomana. |
− | Durant el [[sigle XIX]], diversos territoris de l'Imperi otomà es varen independisar, principalment en Europa. Les successives derrotes en guerres i l'auge dels nacionalismes dins del territori varen portar a la decaiguda del poder de l'imperi. La seua participació en la [[Primera Guerra Mundial]] seguit en la [[Ocupació de | + | Durant el [[sigle XIX]], diversos territoris de l'Imperi otomà es varen independisar, principalment en Europa. Les successives derrotes en guerres i l'auge dels nacionalismes dins del territori varen portar a la decaiguda del poder de l'imperi. La seua participació en la [[Primera Guerra Mundial]] seguit en la [[Ocupació de Constantinopla]] i el sorgiment de moviments revolucionaris dins de Turquia li varen donar el colp mortal i va resultar en la [[partició de l'Imperi otomà]]. L'imperi baix la direcció d'un [[sultà]] va ser abolit el [[1 de novembre]] de [[1922]] i un any despuix, el [[califat]]. Els moviments revolucionaris que ho havien derrocat es varen agrupar i varen fundar el [[23 d'octubre]] de [[1923]] la [[Turquia|República de Turquia]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* [[Dimitri Kitsikis]], ''El Imperio otomano'', Fondo de Cultura Económica, México,1989, ISBN 968-16-3334-2 | * [[Dimitri Kitsikis]], ''El Imperio otomano'', Fondo de Cultura Económica, México,1989, ISBN 968-16-3334-2 | ||
Llínea 48: | Llínea 28: | ||
* De Bunes Ibarra, Miguel Ángel, "El imperio otomano y la república de Turquía: Dos historias para una nación", ''Debate y perspectivas''. ''Cuadernos de Historia y Ciencias Sociales.'' No. 2, 2002, 22 pp. | * De Bunes Ibarra, Miguel Ángel, "El imperio otomano y la república de Turquía: Dos historias para una nación", ''Debate y perspectivas''. ''Cuadernos de Historia y Ciencias Sociales.'' No. 2, 2002, 22 pp. | ||
* Bresc, Henri; Pierre Guichard; Robert Mantran, ''Europa y el Islam en la Edad Media'', Barcelona, Crítica, 2001, 342 pp. | * Bresc, Henri; Pierre Guichard; Robert Mantran, ''Europa y el Islam en la Edad Media'', Barcelona, Crítica, 2001, 342 pp. | ||
− | * Shaw, Stanford, "El imperio otomano y la Turquía Moderna", en Gustav von Grunebaum (compilador), ''El Islam. Desde la caída de | + | * Shaw, Stanford, "El imperio otomano y la Turquía Moderna", en Gustav von Grunebaum (compilador), ''El Islam. Desde la caída de Constantinopla hasta nuestros días,'' 2 tomos, Madrid, Siglo XXI editores, 1975, 463 pp. |
* Cardini Franco, ''Nosotros y el Islam. Historia de un malentendido,'' Barcelona, Crítica, 2002, 232 pp. | * Cardini Franco, ''Nosotros y el Islam. Historia de un malentendido,'' Barcelona, Crítica, 2002, 232 pp. | ||
* Goody, Jack, ''El Islam en Europa,'' (traducción de Mirta Rosenberg), Barcelona, Editorial Gedisa, 2005, 184 pp. | * Goody, Jack, ''El Islam en Europa,'' (traducción de Mirta Rosenberg), Barcelona, Editorial Gedisa, 2005, 184 pp. | ||
Llínea 56: | Llínea 36: | ||
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Turquia]] | [[Categoria:Turquia]] | ||
− | [[Categoria:Imperi otomà]] | + | [[Categoria:Imperi otomà| ]] |