Edició de «Imperi Bizantí»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:3Byzantium476lightblue-es.svg|thumb|350px|Imperi Bizantí]]
+
'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mijana]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.
 
 
'''Imperi Bizantí'''<ref>Un terme [[historiografia|historiogràfic]] utilisat com a mínimun des del sigle XVII.</ref> o '''Imperi Romà d'Orient''' són els noms convencionals utilisats per a descriure l'[[Imperi Romà]] durant l'[[Edat Mija]], centrat en la seua capital de [[Costantinoble]]. Els seus habitants i les nacions veïnes s'hi referien simplement com a '''Imperi Romà''' (en [[grec]] Βασιλεία Ῥωμαίων, ''Basileía Rhōmaíōn''), '''Imperi dels Romans''' o '''Romania''' Ῥωμανία, ''Rhōmanía''). Els seus [[llista d'emperadors bizantins|emperadors]] continuaren la successió ininterrompuda dels [[emperador romà|emperadors romans]], preservant les tradicions llegals i culturals grecorromanes. En el món islàmic era conegut principalment com a روم‎ (''Rûm'' "[[Roma]]"). A causa del domini llingüístic, cultural i demogràfic del [[grec migeval]],<ref>Davies (1996), 245<br />* Moravcsik (1970), 11–12<br />* Lapidge (1998), 79<br />* Winnifrith–Murray (1983), 113</ref> gran part dels seus contemporàneus de l'[[Europa]] occidental el coneixien com a ''Imperium Graecorum'', o '''Imperi dels Grecs'''.
 
  
 
L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.
 
L'evolució de l'Imperi Romà d'Orient a partir de l'antic Imperi Romà pot ser vist com un procés que començà quan l'Emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]] transferí la capital de [[Nicomèdia]], a [[Anatòlia]], a la ciutat de [[Bizanci]], que fon rebatejada '''Nova Roma''' o '''Costantinoble''', en el [[Bòsfor]]. En el [[sigle VII]], baix el regnat de l'emperador [[Heracli]], les reformes del qual canviaren la naturalea de l'[[eixèrcit bizantí|eixèrcit de l'imperi]] i reconegueren el [[grec]] com a llengua oficial, l'imperi ya havia agafat un caràcter diferent.
  
Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en decadència com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Despuix d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc decaïment durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].
+
Durant la seua existència milenària, l'imperi sofrí numeroses desfetes i pèrdues de territori, especialment durant les [[guerres romano-sassànides]] i les [[guerres arabo-bizantines]]. Encara que que la seua influència en l'Àfrica del Nort i Orient Pròxim havia entrat en declive com a resultat d'estos conflictes, l'imperi Bizantí continuà sent una de les forces més potents d'[[Europa]] en térmens econòmics, culturals i militars. Després d'un últim resorgiment baix la dinasta Comnè en el [[sigle XII]], l'imperi caigué en un llarc declive durant les [[guerres Otomano-bizantines]], acabant en la [[caiguda de Costantinoble]] en el [[sigle XV]].
  
 
L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures.
 
L'imperi, un bastió del [[cristianisme]] i un dels principals centres de comerç del món, contribuí a protegir Europa Occidental del principi de l'[[expansió de l'islam]], proporcionà una [[moneda]] estable en [[or]] a la regió mediterrànea, influí en el dret, el sistema polític i les costums de gran part d'Europa i l'Orient Pròxim, i preservà gran part de les obres lliteràries i el coneiximent científic de l'[[antiga Grècia]], [[antiga Roma|Roma]] i moltes atres cultures.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!