Edició de «Illa Grossa»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. | La intensa activitat geològica va donar lloc al sorgiment del con volcànic característic de l'illa, originada durant quatre episodis volcànics de magmatisme alcalí fa entre 1 i 0,3 millons d'anys.<ref>Aparicio, A., Mitjavila, J.M., Arafia, V., Villa. I.M. | ||
− | (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[ | + | (1991) BoL Geol. Min., 102, 562-70</ref> La mija lluna s'ha anat formant a base d'erupcions volcàniques successives, que anaren desplaçant el [[cràter volcànic]] llaugerament. El círcul està parcialment tancat també pels illots [[Mancolibre]], [[La Senyoreta]], [[el Mascarat]] i el menut [[Trenca Timons]]. L'illa està associada a un procés de ''[[rifting]]'' actiu des del [[Miocé]] inferior.<ref>Bolletí Geològic i Miner, 1991 JUL-AGO; 102 (4)</ref> |
Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa. | Està formada per diversos cràters encadenats, que donaren com a resultat una classe de mija elipsis d'aproximadament 1 km de diàmetro,<ref>{{ref-llibre|autor=Sociedad Española de Historia Natural |títul=Anales, vol. 28 |pàgina=94 |any=1900 |editorial=La Sociedad}}</ref> que té dos elevacions principals o colines unides per les restes d'un cràter. L'elevació de més altura, situada al nort de l'illa, rep el nom de ''Mont Colibrí''<ref>{{ref-llibre|autor=Ruiz Iñiguez, Ignacio |títol=La tierra y sus aguas ocultas. Reglas para descubrir manantiales |pàgina=101 |any=1935 |edició=2008a ed.|editorial=MAXTOR |lloc=Valladolid |ISBN=9788497614276 |url=http://books.google.cat/books?id=Bj2sfwRZVLYC&pg=PA101&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwATgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> o ''Colibre''.<ref name="l">{{ref-llibre|autor=Instituto Nacional de Estadística |títul=Anuario estadístico de España |pàgina=67 |any=1859 |url=http://books.google.cat/books?id=wf6OgKrVldMC&pg=PA67&dq=columbrete+grande&hl=ca&ei=sDy0TNP4EtHFswaW2uGYCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBDgK#v=onepage&q=columbrete%20grande&f=false}}</ref> Per atra banda, la plataforma que queda en la part central es nomena ''Port Tofiño'', en honor de l'almirant [[Vicente Tofiño de San Miguel]], que cartografià les Columbretes per primera volta. Des d'este punt ixen els dos camins que recorren l'illa, l'un cap al far i l'atre cap a una capella dedicada a la Verge del Carme i a un menut cementeri, que conté 11 tombes a on estan enterrats els farers i els seus familiars morts durant la seua estància en l'illa. |