Diferència entre les revisions de "Idioma serbi"
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
|||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | La '''llengua | + | La '''llengua sèrbia''' (''Cрпски, Srpski'') és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] meridional que es parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets [[cirílic]] i [[llatí]] i els seus símbols son equivalents d'un alfabet a l'atre. |
| − | Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat | + | Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua. |
| − | Des | + | Des del punt de vista polític, fins a [[1991]] se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins. |
En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional". | En la separació de [[Yugoslàvia]] i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre [[Croàcia]] i [[Sèrbia]] se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional". | ||
Revisió de 16:07 30 dec 2013
| Serbi Cрпски, Srpski | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Sèrbia, Montnegre i Bònia-Herzegovina |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 12 millons |
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Sèrbia, Montnegre i Bòsnia-Herzegovina |
| Regulat per: | Junta de normalisació de de Llengua Sèrbia |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | sr |
| ISO 639-2 | scc, srp |
| ISO/FDIS 639-3 | spr |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
La llengua sèrbia (Cрпски, Srpski) és una llengua eslava meridional que es parlada principalment pels serbis. En l'escritura se gasten els alfabets cirílic i llatí i els seus símbols son equivalents d'un alfabet a l'atre.
Des d'el punt de vista llingüístic, serbi i croata són dos variants estandarisades d'un mateix idioma, sent les diferències entre abdós de tipo menor i existint una plena inteligibilitat mútua.
Des del punt de vista polític, fins a 1991 se considerà que el serbi formava, junt en el croata i el bosni, una de les varietats del idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gasta des de 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.
En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. Tras la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre Croàcia i Sèrbia se vé insistint molt, sobre tot del bando croata, en la separació entre els tres idiomes. El major punt d'acort que se pogué alcançar en este sentit és el de admetre que el serbi i corata (junt en el bosni) formen part del "diasistema eslau centre-meridional".
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |