Edició de «Idioma hebreu»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 69: | Llínea 69: | ||
Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]]. | Dins del grup nordoccidental de llengües semítiques, l'hebreu pertany a la família [[cananeu|cananea]], que inclou el [[fenici]], el moabita i l'amonita; alguns inclouen l'[[ugarític]]. L'atra gran família de la llengua semítica nordoccidental és l'[[arameu|aramea]]. | ||
− | La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al | + | La paraula hebreu (''ivrît'') no és usada en la llengua fins al període helenístic, pero es pot llegir la frase "la llengua de Canà" en el ''[[Llibre d'Isaïes]]'' (19.18). També en el ''[[Segon dels Reis]]'' (18.26,28) (= Isa. 36.11,13; 2Cròn. 32.18) i en el ''[[Llibre de Nehemies]]'' (13.24), els jerosolimitans parlen ''yehûdît'', és a dir, "judeu". |
En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu. | En certea, la similitut entre l'hebreu bíblic i el fenici, i algunes paraules cananees que apareixen en les [[cartes d'Amarna]] des del [[sigle XIV aC]], mostra que la llengua dels israelites no diferia massa, despuix de tot, de la dels cananeus. Alguns han inferit de les característiques comuns de l'hebreu i el cananeu, i de les paraules "un arameu errant fon el meu pare" (Deut. 26.5), que els antecessors dels israelites parlaven arameu i que varen adoptar dels cananeus la llengua més tart coneguda com a hebreu. |