Edició de «Idioma grec»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{esbos}}
 
{{llengua|
 
{{llengua|
 
|nom= Grec
 
|nom= Grec
|nomnatiu=ελληνικά el-liniká
+
|nomnatiu=ελληνικά elliniká
 
|pronunciació=
 
|pronunciació=
 
|atresdenominacions=
 
|atresdenominacions=
Llínea 10: Llínea 11:
 
|parlantsnonatius=  
 
|parlantsnonatius=  
 
|rank=
 
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees]]<br />&nbsp;'''Grec'''
+
|família=[[Llengües indoeuropees]]<br />&nbsp;'''Grec [c=4]y la madre k t pariooooooo!!!!!! xzdxdxdxdxd[/c]'''
 
|nació= [[Grècia]], [[Chipre]]
 
|nació= [[Grècia]], [[Chipre]]
 
|fontcolor=#7CFC00
 
|fontcolor=#7CFC00
Llínea 20: Llínea 21:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el-linikí glóssa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
+
La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el'linikí glosa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], després de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec medieval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
La seua variant moderna (''dimotikí:'' ‘popular') és l'[[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
+
La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur d'[[Albània]] i el sur d'[[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur d'[[Apúlia]] a on se parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] a on se parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
+
També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
  
Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Costantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatòliques]] de la [[mar Egea]] i la [[mar de Màrmara]]. De modo paregut són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].
+
Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per [[Turquia]], principalment [[Constantinoble]], [[Esmirna]], atres zones de la [[Tràcia]] Oriental i les costes [[Anatolia|anatólicas]] del [[Mar Egeu]] i el [[Mar de Màrmara]]. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecoparlantes existents en alguns llocs costanencs de la república de [[Geòrgia]] (incloent [[Poti|Pitiys]], en la costa de [[Abjasia]]), en la península de [[Crimea]], i en les costes de [[Bulgària]] i [[Romania]].
  
Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].
+
Des de finals del [[sigle XIX]] hi ha algunes comunitats grecoparlantes descendents d'emigrats en [[França]], [[Alemanya]], [[Anglaterra]], [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Austràlia]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Uruguai]] i [[Argentina]].
  
A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en [[etimologia|ètims]] grecs), se considera que el grec és parlat usualment per a soles uns setze millons de persones en l'any [[2006]] lo qual contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.
+
A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i [[filologia|filològica]] (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'ús comú en [[etimologia|ètims]] grecs), es considera que el grec és parlat usualment per només uns setze millons de persones en el [[2006]] la qual cosa contrasta en la importància de l'idioma dins de la cultura global.
  
L'[[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].
+
El [[idioma]] grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com [[protoindoeuropeu]].
  
La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], l'[[idioma armeni|armeni]], l'[[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[balteslau]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar a soles els de número més gran de parlants i difusió mundial).
+
La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el [[sànscrit]], el [[idioma persa|persa]], el [[pali]], el [[idioma armeni|armeni]], el [[albanés]], el grec, el [[llatí]], el [[celta]], el [[germànic]], el [[baltoeslavo]], l'extint [[idioma tocareu|tocareu]] etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus ([[idioma espanyol|castellà]], [[idioma francés|francés]], [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rus|rus]], [[indi]], [[idioma portugués|portugués]], [[idioma italià|italià]], entre atres, per citar només els de número més gran de parlants i difusió mundial).
  
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües indoeuropees]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: