Edició de «Idioma asturià»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
[[Astur-lleonés]]<br /> | [[Astur-lleonés]]<br /> | ||
'''Asturià'''<br /> | '''Asturià'''<br /> | ||
| − | |nació= No és oficial en | + | |nació= No és oficial en cap puesto |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]] | |regulat= [[Academia de la Llingua Asturiana]] | ||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
}} | }} | ||
| − | + | El '''asturià''' o '''bable''' (en asturià: ''asturianu'') és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en el asturià: | |
| − | *[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[ | + | *[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]]. |
| − | *[[ | + | *[[Alto-extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar). |
| − | *[[ | + | *Càntabro o [[montanyés]] |
| − | *[[Mirandés]]: s' | + | *[[Mirandés]]: s'extén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués. |
| − | Existixen tres dialectes predominants ( | + | Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes. |
| − | Per raons històriques i demogràfiques | + | Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengu asturiana i unes normes ortogràfiques del asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés. |
| − | == Estatus | + | == Estatus Actual == |
| − | + | El estat legal actual de la llengua asturiana és el següent: | |
| − | Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial | + | Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúres. |
| − | Llei 1/1998, de | + | Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries» |
| − | En | + | En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.) |
| − | Aixina mateix, existixen | + | Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat. |
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
| − | El primer document asturià escrit del que | + | El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés. |
| − | La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles | + | La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars. |
| − | La tradició | + | La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX). |
| − | És a partir de la democratisació d' | + | És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc. |
| − | + | La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en 1981, en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el sigle XVIII. | |
| − | En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres | + | En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història. |
| − | == | + | == Toponomia == |
| − | [[ | + | [[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]] |
| − | + | Contrariament ala situació del idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys. | |
== Mostra textual == | == Mostra textual == | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».'' | ||
| − | '''Traducció al | + | '''Traducció al valencià d'El últim home''' |
| − | ''Un | + | ''Un estallit va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el nit. Hi hagué atre estallit, i després atre. El home, llavors, mentres caia en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els puestos molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»'' |
== Comparació dialectal == | == Comparació dialectal == | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
'''Valencià''' | '''Valencià''' | ||
| − | ''Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a | + | ''Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a mosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat ací en la terra com en el cel. Dona-mos-en el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com mosatros perdonem als que mos ofenen. I no mos deixes caure en la tentació i lliura-mos del mal. Amen.'' |
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
| − | [[ | + | [[Image:dialectesasturians.png|thumb|right|300px|Dialectes del asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].]] |
*[[Asturià oriental]] | *[[Asturià oriental]] | ||
*[[Asturià central]] | *[[Asturià central]] | ||
*[[Asturià occidental]] | *[[Asturià occidental]] | ||
| − | == | + | == Enllaços Externs == |
| − | + | *[http://www.academiadelallingua.com/ Academia de la Llingua Asturiana] | |
| + | *[http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Lengua asturiana] (en [[pdf]]) | ||
| + | * [http://proel.org/lenguas/bable.html «Asturiano» en PROEL] | ||
| + | *[http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Lingüística del Gobierno del Principado de Asturias]. | ||
| + | *[http://www.uniovi.es/eslema Proyecto Eslema,] para la creación de un corpus lingüístico del dominio astur | ||
| − | == | + | == Diccionaris == |
| − | + | * [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionariu de la Academia de la Llingua Asturiana]] | |
| − | + | * [http://mas.lne.es/diccionario/intro.php Diccionario General de la lengua asturiana (asturiano — español)] | |
| − | * [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php | ||
| − | * [http:// | ||
| − | |||
| − | |||
| + | {{traduït de|es|Asturiano}} | ||
{{Llengües romàniques}} | {{Llengües romàniques}} | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | [[Categoria:Llengües romàniques]] | ||